Com cada any per aquestes dates “La Colla” organitza una sortida per anar a posar un pessebre en algun lloc emblemàtic de les nostres contrades. Aquest any hem anat a posar-lo al cim del Golany, al massís de Rocacorba. … El Golany és una muntanya de 864 metres que es troba entre els municipis de Sant Martí de Llémena a la comarca del Gironès i de Sant Miquel de Campmajor a la comarca del Pla de l’Estany.
Aquest massís te un relleu abrupte i escarpat. S’ha originat per l’erosió diferencial dels materials eocènics, on es dóna una alternança de gresos i margues. Els gresos són més resistents als agents erosius i donen lloc a les parets verticals de les cingleres; mentre les margues, més toves, són modelades en vessants de perfil còncau i constitueixen els talussos dels peus dels cingles. La distribució de la vegetació està condicionada per la disponibilitat de recursos hídrics i l’orientació. Als solells dominen els alzinars mediterranis. A les obagues i indrets especialment humits, dominen les comunitats pròpies de climes centreeuropeus: fagedes , bosquets de caducifolis de fondal i el bosc de ribera.
Deixem la plana banyolina pel sud de l’estany i agafem la carretera que porta a Rocacorba, i ens aturem al Pla de Sant Nicolau, que es un pla herbat força extens, amb una ermita romànica i una casa. L’ermita de Sant Nicolau de Pujarnol és una petita construcció romànica, segurament del segle XIII, però amb bona part de l’edifici renovat. Té una sola nau, molt curta, tallada per un absis semicircular, i amb la volta lleugerament apuntada. A més hi trobem una font, del mateix nom, que limita amb les primeres fagedes. Bonic i humit paratge ombrat per grans fajos, arran de la carretera. La font, antany força concorreguda i estimada, actualment raja poquet…
Des del prat ens enfilem per una pista que surt del costat de la font direcció a la Pedra dels Tres Senyors, un punt on conflueixen diferents municipis i camins. L’ indret porta aquest nom per una pedra triangular de cantons arrodonits que indica la partió dels termes de Granollers de Rocacorba, Biert i Falgons. Nosaltres agafem el camí indicat cap al nord (l’únic que puja) que ens portarà fins al cim de Golany per sobre la carena.
Abans d’arribar al cim trobem la Roca Plana de Golany, situada uns deu metres abans del cim i que és un esplèndid mirador sobre la vall de Sant Miquel de Campmajor i sobre els Pirineus. De SW a E tenim El Far, Puig Capell, Puigsacalm, Puigsallança, el santuari i el castell de Finestres, Sant Julià del Mont, Mieres, les vall de San Miquel de Campmajor i al seu fons les serres de Bestrecà, Comanegra, Basssegoda i el Mont. També es pot veure el golf de Roses. Enfilats a la Roca Plana de Golany, entenem el perquè d’aquest mot, que segons l’extint filòleg Joan Coromines, vol dir “lloc d’àligues”. És necessari atansar-s’hi amb precaució, ja que la roca sobresurt del cingle i això ens permet descobrir a vol d’ocell una panoràmica extensa i recòndita. Per arribar al cim de Golany hem de pujar una mica, i sense massa vista perquè hi ha vegetació, sobretot alzines. A sota el cim queda la fageda de Portelles, i és fàcil observar-hi alguns rapinyaires com el falcons i les àligues.
Entretant que uns gaudim de les vistes,” l’Eloi i la Rubi” munten el pessebre que han preparat dies abans. Un cop feta la feina i davant les mirades curioses de tots, aprofitem per fer una queixalada abans de seguir el camí. Ara agafem una forta baixada pel mig dels faigs fins el Collet de les Portelles on trobem ja un camí marcat que ens porta fins al Coll Saposa. D’aquí tornem a pujar fins dalt del Turó d’Espinassors i després de passar prop de Can Mitja i Can Vives i passant per la cova Arcova (te uns 30m de fondària i encara que hagis d’entrar agenollat tot seguit et pots posar dret per fer la resta del recorregut) arribem al Santuari de Rocacorba.
El Santuari de Rocacorba està situat a uns 929 metres d’altitud, just al costat del Puig Sou, (992 m). En aquest racó de món és on s’hi erigeix solemne, just al cim d’una roca amb forma de proa de vaixell, i on en dies clars permet veure des del Cap de Creus, al Puigmal. Existeix a pocs metres les runes de l’antic poble de Rocacorba, avui dia deshabitat. Segons un veí de Canet d’Adri va llegir del llibre Canet d’Adri. Història dels pobles del municipi, de Mossèn Jaume Marquès que l’antic poble…
…“D’ençà de temps molt reculats havia estat poblat; així el foratge més antic, confeccionat entre 1365 i 1370 hi posava dos focs o habitatges d’església i el 1553 tres focs de laics i un de capellans. El poble va créixer en nombre d’habitants fins arribar, segons algun cens molt posterior, als 53 habitants però més tard va tornar a decréixer i així l’estadística eclesiàstica de l’any 1950 només li atribuïa 20 ànimes. Pel que fa a les cases, són record dels més grans noms com Replans, Can Vives, Serralta i Can Mitjà aquestes dues darreres ja esmentades en un fogatjament fet el 1553, que constava de quatre albergs, tres de laics i un de capellans…
Inicialment, el Santuari de Rocacorba fou l’església d’un antic castell, construït allí pel seu lloc estratègic. Esmentat des del 1065 els terratrèmols de 1427-1431 (l’església va ser destruïda en els terratrèmols del 1428), les guerres remences i la guerra civil catalana de 1462-1472, afectaren al progressiu deteriorament d’aquest. Precisament, pel fet d’haver involucrat als pagesos remences amb el castell, els jurats de Girona demanaren al rei que el castell fos demolit perquè estava vist que no era més que una cova de lladres. Òbviament no es va dur a terme aquesta petició, però així va ser com el castell va perdre utilitat com a tal. Anys més tard s’inicià la construcció d’una nova edificació, molt més petita, per a poder venerar la imatge de la Verge Maria, una talla gòtica del segle XIV, de la Mare de Déu de la Pera. Així es va transformar el castell en un santuari completament marià. Diu la tradició, que la imatge de la Mare de Déu de Rocacorba fou trobada en una cova a 300 m del santuari. Inicialment alla es volia edificar la capella, però es veu que tots els matins, quan els operaris anaven a iniciar els treballs, les seves eines desapareixien i després les trobaven sempre en un altra indret més alt. Així que interpretaren que era en aquest indret on la Verge desitjava que es construís la seva capella. I així ho feren.
En el segle XVIII s’hi va adaptar una hostatgeria adossada al temple, gestionada pels ermitans que cuidaven el Santuari. Va passar uns anys tancat però als anys vuitanta, decidiren mantenir-lo com a refugi. La Marededéu de Rocacorba, com popularment se la coneix, és una de les imatges més conegudes de la vall, venerada per la seva gent per sol·licitar protecció contra les pedregades.
Avui tenim la sort de poder entrar dins del Santuari, que regularment es tancat, ja que una colla han decidit fer-hi cagar el tió i d’altres es queden a dinar, després de netejar corriols mig emboscats. Tot seguit i sota la “quilla del vaixell” ens parem a dinar. Encara que fa una mica de fred, estem molt be, però cada cop tenim la boira mes aprop, fins que ens envolta i llavors ja decidim tancar la paradeta i tornem a agafar el camí de tornada. Anem baixant seguint un corriol que passant pel Pla i el Collet de Sant Marti i molt proper a la carretera ens porta a la font i prat des de on hem començat aquesta sortida. Al arribar ens trobem amb la desagradable sorpresa de que a un dels cotxes li han trencat un vidre posterior i han agafat una cartera amb coses personals. Te nassos la cosa!!!!….
Abans de marxar no deixem d’anar a veure el castanyer del prat de Sant Nicolau. Es un espectacular castanyer de una alçada de 18 m. i un tronc de uns 3 m. de diàmetre que, malgrat estar força tocat per les inclemències meteorològiques, haver perdut diverses branques i tenir el tronc buit per dins, gaudeix de bona vitalitat i segueix produint unes boníssimes castanyes any rere any. Just al seu davant hi ha un altre castanyer també de bones dimensions, però que queda minimitzat davant la presència d’aquest gegant.
josep fortià
Fitxa tècnica: Guia Josep Figuls
Sortida: Prat de Sant Nicolau (720m) 9:05h – Golany (pessebre) (857m) 1:15h – (esmorzar i pessebre 42min) – Roca del Barret – Cami i rec de l’Escaleta – Cova de l’Arcova – Santuari de la Mare de Deu de Rocacorba (918m) 5:00h – (dinar 60 min) –Camí dels morts – Pla i collet de Martí – Font i ermita de St. Nicolau 7:11h. – (real de caminar 5:00h). Distancia recorreguda 11,10km. – Ascensió acumulada 571m.
