Sadernes – Coll de Jou – Mare de Déu d’Escales – Bauma del Corneta – Riera d’Escales – Coll Roig – Sadernes. – 22 febrer 2015.
Anem fins a Sadernes, punt de sortida de moltes caminades per l’Alta Garrotxa. Deixem el cotxe a la zona habilitada com aparcament, situada després de l’església, al costat de la barrera que priva el pas de vehicles cap a Castell Sespasa i la vall de Riu. Al final de l’aparcament hi ha un plafó informatiu i comença la senyalització del sender. Des d’aquest punt baixem cap a la carretera per un camí arranjat amb baranes de fusta i alguns esgraons. Travessem la pista i agafem el camí que baixa cap al riu seguint una tanca metàl·lica del Molí d’en Galceran. En deu minuts arribem a la llera del Llierca que travessem en diagonal. A l’altra banda, en surt el camí que s’enfila per damunt d’unes roques. Es tracta d’un sender ben fressat, sense pèrdua i amb marques de pintura de color groc. Vint minuts més i arribem al torrent de Palomeres; el travessem i continuem amunt fins arribar al Coll de Jou. Després de la casa, el camí gira a l’esquerra i arriba a una bifurcació. El camí de l’esquerra ens portaria al Pujol. Nosaltres seguim cap a la dreta.
A partir del Coll de Jou, el camí passa pel bac i ens trobem amb un sotabosc humit amb molses i algun galleran. Malgrat la densa vegetació, a mà dreta s’endevinen els cingles de la Manllada, el Maranyó i Ferran. Abans d’arribar al Coll Sitrelles deixem aquest camí i agafem un corriol que surt per la nostra dreta. Comença amb una pujada, però tot seguit va planejant i oferint-nos unes extraordinàries vistes del Martanyà, els cingles de la Manllada, els cingles de Freixenet, els cingles de Bistoltes, La Calma, Guitarriu, el Trau Petit etc.. És una de les millors vistes que he tingut d’aquesta Alta Garrotxa. Aprofitem aquest magnífic lloc per esmorzar i gaudir del paisatge. Des d’aquí veiem la Bauma del Corneta a davant nostre. Continuem camí i deixem un primer trencant que ens portaria a Santa Bàrbara de Pruneres i un segon que va fins a la Sala, que és una masia propera a Sta. Bàrbara.
Passem pel Camp del Bac i travessem la riera que no us podria dir si és la d’Oix o la d’Escales, ja que no sé on acaba una i comença l’altra. Es curiós que una mateixa riera canviï de nom en el seu curs. Un cop a l’altre costat amb pocs minuts ja som a l’ermita refugi de la Mare de Deu d’Escales. Es conserva una bonica església d’una sola nau amb dovelles als laterals i un campanar quadrat poc habitual. L’edifici té un porxo sobre el qual hi ha una habitació que és oberta i que és un refugi lliure que alguns excursionistes aprofiten en cas de mal temps. En un racó hi ha una llar. L’edifici principal de l’ermita està en bon estat de conservació, en canvi la resta de construccions de l’entorn estan pràcticament ensorrades. És un lloc bonic i auster, enmig d’un entorn natural i amb l’únic accés possible caminant. Els orígens d’aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins l’any 977 on sense citar l’església, es parla ja de la “Villa Scalis”. Fins l’any 1910 el vicari d’Oix anava fins a Escales per dir missa i per ensenyar catecisme a la casa de Ca l’Ermità, situada just al davant, casa que també havia fet d’hostal en altres èpoques. Costa de creure un hostal amb gent amunt i avall en aquest insòlit paratge. En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, Santa Maria de les Escales, va ser saquejada i profanada, com gran part dels temples de la zona. Fou en aquest moment quan va desaparèixer la talla de la Mare de Déu.
Ara ens dirigirem cap el Maranyó. Tot seguint el corriol i ara de pujada, passem davant de un parell de tanques i arribem a la casa, en molt mal estat de conservació. Allà té estada un noi que cuida de un ramat de cabres i sobreviu com pot. En 25 minuts arribem a un dels llocs més amables de l’Alta Garrotxa: el Coll de la Bassa, que de fet és una magnífica planúria herbada al capdamunt dels Espàrrecs, uns cingles que flanquegen la riera d’Escales. D’aquest lloc es tenen unes vistes impressionants de la Cresta de Gall i el Bestracà, el Ferran, Santa Bàrbara de Pruneres, la riera d’Escales i el Pirineu. Aquí trobem dos camins i agafem el de la dreta que baixa cap a la Balma del Corneta. Al cap d’uns 8 minuts de ziga-zagues, poc després de travessar una zona oberta i just en una corba cap a l’esquerra marcada amb dues taques vermelles sobre dues petites roques del camí, si ens hi fixem bé i mirem cap a la dreta, resseguint la paret, podrem intuir, a tan sols uns 30 metres, la Balma del Corneta. És una balma força profunda, amb parets i sostre de bonics contrastos negres i blancs, i amb una petita construcció humana al fons, probablement un antic dipòsit d’aigua o un forn. És una de les grutes més grans de la comarca i també té història. S’hi va trobar el cadàver d’un corneta de l’exercit lliberal manat pel General Nouvilas, derrotat a la Serra del Toix a la tercera guerra carlina (1874) quan anaven a auxiliar la capital de la Garrotxa assetjada pels Carlins. Aquest corneta, fugitiu com tant d’altres soldats, ferit i segurament sense ajuda de cap classe, va morir a la mateixa cova que li va servir de refugi.
Baixem pel Coll de la Beta des d’on tenim una bona vista de la Bauma del Celler de la Manllada. Amb breus ziga-zagues per un alzinar i després de passar la vegetació arbustiva de la riba anem a parar a un sorral al llit de la riera d’Escales. A partir d’aquí l’itinerari segueix el llit de la riera, per tant, només es pot fer si la riera baixa seca, cosa que passa la major part de l’any. Caminem per aquí sense més dificultats que haver de buscar els millors passos entre les roques. Els cingles ens contemplen a banda i banda. Estem envoltats d’un silenci absolut, tan sols interromput per les evolucions de les cabres a dalt dels cingles. Aquí ens parem a dinar i asseguts sobre les roques arribem a pensar que potser ens assemblem una mica a les cabres que dominen aquests paratges. Un cop refets, seguim el llit de la riera i en un gir cap a la dreta trobem una enorme obertura a la roca, a la qual ens podem enfilar fàcilment. És la Cova de Coll Roig.
A partir d’aquí i seguint la riera en direcció E, arribem al punt de sortida de la llera de la riera per la nostra esquerra que és molt difícil de veure, tret que hi hagin algunes fites que ho indiquin, a sota el Castell Sespasa i pugem fins el Coll Roig. Ara ja sols ens queda arribar a la pista i seguir fins l’aparcament després de passar pel Passant d’en Roca i el Pont del Pas de les Aures.
Aquí us deixo un bonic poema que he trobat del Gerard Carrión i Masgrau, dedicat a la Garrotxa.
A tu, Garrotxa, terra aspra
que ofereixes al vianant
els més bells contrastos:
des dels cims alterosos
a les pregones fondalades,
dels cingles impressionants
als tranquils plans de pastures,
de les melodioses cascades
a les gorgues fondes i serenes,
de les aigües tumultuoses dels torrents
a les remoroses aigües dels rierols,
de les assolellades masies
–ara la majoria agonitzant silencioses–
a les ombrívoles boscúries
plenes de música i de vida,
de les solitàries ermites
a les poblades valls;
a tu, Garrotxa,
que t’ofereixes generosa
als nostres cinc sentits,
amb tota plenitud,
et guardi Déu,
i als humans ens il·lumini
per a conservar-te intacta
perquè et puguin gaudir
les generacions futures.
Gerard Carrión i Masgrau
Fitxa tècnica: guia Josep Figuls
Sortida aparcament : 9:36h (303m) – Coll de Jou (495m) 0:56h – (esmorzar) – Camp del Bac (364m)2:45h –Mare de Deu d’Escales (366m)2:57h – Coll de la Bassa (627m)3:45h – Bauma del Corneta (598m)4:10h – Riera d’Escales (340m)5:05h – (dinar) – Cova de Coll Roig (295m)6:10h – Passant d’en Roca – Pont del Pas dels Aures – Aparcament 17:09 h.7:32h. – Recorregut 17,098km. – Ascensió acumulada 862m.
