VALL DEL BAC-TALLÒ-PUIG D’OU-Pel pujant del matxo i pujant del Burro-EL TRIADU-PONT DE LLONGARRIU. 06 març2016.
Avui farem una caminada per la Vall del Bac. Antigament aquesta vall havia estat un formiguer de carros, traginers i ramaders, ja que formava part del la carrerada de marina que anava d’Olot a Camprodon, unint les muntanyes del Ripollès (pastures d’estiu) amb l’Empordà (pastures d’hivern).. L’obertura de la carretera per la vall de Bianya i la desaparició d’aquests tradicionals oficis, va fer caure aquesta petita vall en el més absolut oblit. El punt de referència històric d’aquesta Vall, és l’hostal de la Vall del Bac. L’Hostal es troba al final de la vall quan aquesta es comença a estrènyer i presideix un petit veïnat de masies disseminades. Aquest centenari edifici, és un dels hostals més antics de Catalunya.
Sortim de l’Hostal de la Vall del Bac, on deixem el cotxe i prenem la pista de terra que passa just per darrera l’hostal, en direcció a la masia de Cal Ferrer (les antigues escoles de la Vall del Bac)
. Seguim el sender que surt a mà dreta de Cal Ferrer i, a través del lateral d’un prat, sortim a les gorges del molí de la Coromina, avui amb poca aigua. Passem una porta metàlica i arribem al Molí de la Coromina. Ara està restaurat i és una casa molt maca. Seguint les marques, baixem les escalinates del costat del molí i travessem un rierol sec. A partir d’aquí s’inicia l’esplèndid corriol que s’endinsa a l’estret de Bodelquer, que enmig d’un encisador alzinar, va prenent alçada i es va arrapant a les parets de l’estret. Davant nostre veiem les espectaculars cingleres dels Tremolets i els contraforts del Puig Montmajor (Bo de la Creu). Arribem a un punt en que les marques ens indiquen un gir brusc a l’esquerra. Això és degut a que l’antic camí es va perdre per una forta esllavissada, l’any 1989. Som al mirador de la Miranda, cal acostar-nos al caire de les roques per veure una esplèndida vista del Montmajor, de la fondalada de la riera d’Oix i de les Planes del Seguer. Retornats a la cruïlla del gir brusc, tirem decididament amunt. Passem per la font del Seguer, transformada en antic safareig o obi i avui completament eixuta. Uns quants minuts ens separen de la masia del Seguer de Pera, mas abandonat als anys 60, i que actualment torna a estar habitat.
Aquí, un pal indicador ens marca la direcció a seguir, per la pista que surt a l’esquerra de la casa. Seguim la pista una bona estona i arribem al Mas del Cortal, edifici en runes i més amunt al Coll Sagordi amb una magnífica esplanada.
Seguim a l’esquerra fins a un petit prat, la collada del Cortal, on abandonem la pista per seguir les marques, a través d’un esplèndid sender, que entre boixos i alzines, ens duu a través de les feixes abandonades del Camp de la Solana. Les vistes comencen a ser fantàstiques sobre la riera d’Oix i les muntanyes que l’envolten. Uns passos, per sobre les cingleres de la Màniga, anomenats del pujant del Matxo i pujant del Burro, ens fan enlairar ràpidament i sense dificultat. Entre roures monumentals, sortim del bosc i som als solanets de Llonganya on girem a mà dreta per un camí amb forta pujada, però que ràpidament ens duu a una pista superior. Aquí, i ja amb neu, ens parem a esmorzar. Ens trobem als plans de Resclusanys.
Prenem la pista cap a la dreta fins a trobar l’entrada a un corriol a l’esquerra del camí que agafem i ens duu al coll del Faig. A partir d’aquí i sense un camí gaire marcat, tirem amunt per una bonica i densa fageda amb dos espectaculars faigs monumentals que hi trobem abans de fer el cim. Seguim amunt, fins que trobem un sender carener que ja ens dur fins al cim del Talló.
És l’hora de gaudir d’aquestes meravelloses vistes que ens ofereix el cim. Comencem a nomenar tot el que des d’aquesta impressionant talaia es veu: Oix, Castellar, Bianya, d’en Bas, Molló, Rocabruna… I els pics de l’Alta Garrotxa: Montmajor, Puig de les Bruixes, Bestracà, Ferran, Bassegoda, Guitarriu, el Mont… i els Pirineus des del Taga i la serra Cavallera, Puigmal, Balandrau, Bastiments, Gra de Fajol, Costabona, Canigó… Espectacular.
Reprenem el nostre camí creuant els prats fins a les Colladiques i després baixem cap la Collada de Resclusanys. Aquí trobem la pista que agafem cap a l’esquerra i després d’uns 15 minuts i de passar una porta metàl·lica a l’esquerra trobem un corriol que passant pel Coll Salgà ens porta al Puig d’Ou. El camí és molt relliscós per la mica de neu que ha caigut durant la nit. Un cop al cim tenim una visió del Talló i de la separació entre tots dos. Ara tornem a baixar amb alguna culada pel fang que hi ha i, pensant que el camí de tornada surt des de Colladiques, tornem a pujar al coll. Busquem el camí i finalment ens adonem que el camí surt de la Collada de Resclusanys. Amb el que ens ha costat pujar, per la capa de neu, ara tornem a baixar. Abans d’arribar a la pista ja trobem el camí que passa per la font de Resclusanys convertida en safareig. Seguim un llarg corriol que passa just entre el puig del Talló i del puig Ou, seguint el Torrent de Porreres i que desemboca al mas Triadú en runes com a molts masos de la zona. Aquí hem trobat pasturant uns cavalls salvatges. Seguim camí fins el Coll del Triadú. A la dreta del coll, veiem l’església de Sant Andreu de Porreres. L’església romànica es va edificar durant el segle XII. La primera referència documentada és de l’any 946. De la seva estructura és important l’absis semicircular i la porta d’entrada. Ha estat recentment restaurada.
Deixem el Coll del Triadú i seguim el camí avall fins trobar l’estructura d’una casa ven acabada de façana, que sembla, fan servir els cavalls per dormir als baixos. Aquí el camí es torna corriol costerut i pedregós que ens fa baixar de valent per el Serrat d’en Guilla. Trobem un camí a l’esquerra que ens portaria a la Torre i que passa per el torrent de la Garfera. Nosaltres seguim recte per anar a parar al Pont de Llongarriu. Des del camí podem veure uns prats on els cavalls de campen lliurament i l’ermita de Sant Miquel de La Torre. Sant Miquel de la Torre, és una Església que també rep el nom de Sant Miquel d’Avellanacorba, Sant Miquel de Vellanacorba i Sant Miquel de Sacorba. Es troba situada just a tocar de la masia coneguda com la Torre de la Vall del Bac, nom que per si sol ja evoca l’origen de l’edifici: un vell castell medieval que fou patrimoni de la família Bac. És un senzill temple d’una sola nau amb campanar d’espadanya. Arribem a la carretera i ens dirigim cap a l’Hostal on donem per acabada aquesta sortida.
Josep Fortià Tor
Fitxa tecnica
Hostal de la Vall del Bac (579m) 8:30h – Molí de la Coromina (562m) 1:14h – La Miranda (598m) – El Seguer de Pera (619m) – El Cortal (754m) 1.23h – Coll Sagordi (814m) 1:36h – Pujant del Matxo (903m)- Plans de Resclusanys (1096m) 2:00h – (esmorzar 20 min) – El Tallò (1272m) 4:00h – Les Collaqiques – Collada de Resclusanys – Puig d’Ou (1299m) 5:07h – El Moscador – (dinar20min) – El Triadú (908m) 7:08h – Serrat d’en Guilla – Pont de Llongarriu (589m) 8:07h – Hostal 8:15h.- Recorregut 19,4km. Ascensió acumulada 1140m.
