Pont de Llierca – Oratori de Sant Roc – Coll Pregon – Coll de Poli – Coll de Palomeres – Sta. Bàrbara de Pruneres – Coll de Jou – Sta. Cecilia – Pont de Plansarenes – Can Lloret – Can Jou – Pont de Llierca. 4 de maig de 2014
Avui fem una sortida matinal que ens porta des del Pont de Llierca fins a Sta. Bàrbara de Pruneres. Deixem els cotxes al aparcament que està situat al costat el Pont i tot seguit ja agafem el camí, molt ben senyalitzat, cap a Sta. Bàrbara. Des d’aquí tenim magnífiques vistes sobre Montagut, Sant Eudald de Jou… Anem pujant i al cap d’uns vint-i-cinc minuts arribem l’Oratori de Sant Roc (o de Planseslloses), també conegut com oratori dels Cossos Sants. S’anomena així per la troballa dels cossos incorruptes de dos infants que estaven enterrats en aquest indret i que van ser localitzats amb l’ajut d’un bou que tot burxant el terra en va assenyalar d’indret (hi ha una placa que així ho explica). En aquest oratori hom hi pot veure la imatge de la Verge, de Sant Roc, l’església de Montagut i el Pont del Llierca. Diu la tradició que un cop a l’Oratori, cal posar un brot de romaní com a ofrena floral al sant i a la Verge.
Tot seguit i seguint el corriol arribem a una pista forestal. Ens caldrà seguir-la cap a l’esquerra fins arribar a la Casa Vella de Planseslloses. Ara el camí planeja, el paisatge és magnífic, i a la nostra dreta podem veure les runes de la casa vella de Planseslloses. Tot seguint el camí arribem a Can Nova de Planseslloses, una masia enderrocada que ens deixa veure les quatre parets que encara hi queden.
Anem seguint per la pista i un cop passat el torrent de Plujà seguim el camí de l’esquerra que ens porta a Coll Pregon i ara tot planejant ens arribem fins al Coll de Poli. Sortim a una mena d’esplanada amb pendent. Anem seguint les marques vermelles i blanques pel camí que ens porta fins a trobar al Coll de Palomeres la pista que puja a Sta. Bàrbara. La ruta ens ofereix unes fantàstiques vistes del Puig de Bassegoda, del Comanegre i del Pic de les Bruixes entre d’altres. Estem a pocs minuts del nostre destí i començarem la darrera pujada.
Aquí cal anar en compte!!!. Hem arribat a una pista amb molt bon estat (per vehicles) i ara ens cal tombar cap a la dreta. Passem a ran d’un Mas (Palomeres), i així que la pista es bifurca, nosaltres seguim per l’esquerra (per una pista) fins arribar a un tancat. Atenció perquè no hi ha cap senyal que indiqui Santa Bàrbara. Som davant del tancat. Hi ha un pas per una sola persona. Santa Bàrbara queda just dalt del turó de davant nostre, tapat per les alzines. El camí per pujar-hi surt just davant del pas, i s’enfila fortament fins arribar al cim.
Ja hem arribat a Santa Bàrbara de Pruneres i ens toca gaudir d’uns paratges que, per mol coneguts que són, no podem deixar d’admirar. La vista se’ns perd per l’est fins al golf de Roses, més al nord el sector de Sant Aniol amb el Bassegoda com espectador omnipresent. Les vistes, la companyia i un bon esmorzar són el complement perfecte per gaudir d’uns moments de descans i de bona conversa.
Santa Bàrbara de Pruneres és una petita esglesiola romànica d’Oix enclavada al bell mig de l’Alta Garrotxa, amb una panoràmica excepcional sobre la Vall d’Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc. És una construcció formada per una sola nau amb volta apuntada, capçada a l’est per un absis semicircular. El mur oest està rematat per un senzill campanar d’un sol ull. La nau està coberta amb una volta apuntada. L’element més destacat és el seu porxo o galilea, poc habitual a la zona. Està adossat al mur sud, protegint la porta d’entrada. Està format per cinc arcs de mig punt, el central fa les funcions d’accés, i presenta una coberta de fusta. A la paret de tramuntana hi ha una còpia d’una làpida sepulcral (del s.XIV) que representa l’enterrament d’una noble dama. Es creu que pertanyia als senyors de Bestracà, que van ser enterrats en aquest temple. Datada del segle XII o principis del XIII, tot i que segurament hi existia abans una esglesiola anterior. El mot Prunarias apareix en un document de l’any 966 com a pertanyent a Sant Pere de Camprodon.. L’església es va malmetre durant la guerra civil de 1936-39. Tot el conjunt va ser completament restaurat entre els anys 1972-1979 pels Amics de l’Alta Garrotxa.
Tornem a carregar amb les motxilles i deixem enrere Santa Bàrbara per dirigir-nos al mas la Canova. Per si algú no ho sap i ho vol veure, darrera l’església de Santa Bàrbara, a uns cinquanta metres hi ha un búnquer de la guerra civil. El camí a partir d’aquest moment sempre serà pla i de baixada .
Passem per davant del mas La Canova i seguim direcció al Coll de Jou. Arribem al Coll de Jou amb el mas del mateix nom. Deixem un camí a la nostra dreta que ens portaria al mas El Pujol. Anem fent ruta, ara amb la riera a la nostre dreta fins arribar al Molí d’en Galceran. Ara travessem el riu Llierca i passant per Sadernes agafem la carretera asfaltada fins passat el Pont de Plansarenes. Passat el pont deixem la carretera i baixem al riu a la nostra esquerra i passant per Can Lloret i mes endavant per Can Jou, sempre amb el riu a la nostra dreta, arribem al Pont de Llierca. Domes ens falta travessar-lo per arribar als cotxes i acabar aquesta matinal.
El Pont de Llierca, tot i que no se’n té confirmació, va ser probablement construït per ordre dels barons de Sales per facilitar el comerç entre les masies ubicades a l’oest del riu Llierca amb les poblacions de Tortellà i Besalú. Pont d’estil romànic, tot i que no coneixem la data de la seva construcció. En el segle XIV ja s’utilitzava amb finalitats comercials i es cobrava un peatge per a poder-lo creuar amb bestiar o mercaderies. I és molt possible que sigui un dels peatges més antics de Catalunya… Els promotors del pont devien cobrar un impost als viatgers que hi passaven bestiar i mercaderies. En aquest cas, el dret de pas estava gravat per l’anomenat pontatge, El pont té una mida de 52 metres, empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s’eleva, en el seu punt màxim, fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dóna nom. A banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L’amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies. Aquest pont respon a la tipologia medieval, que consisteix en una construcció d’un arc de mig punt fet amb dovelles, dos vessants anomenats d’esquena d’ase, i pilars i murs aixecats amb pedra calcària a cada banda de riu, units amb morter de calç i sorra.
Un cop meravellats de com podien fer aquestes construccions en aquells temps amb els poc medis que tenien, recollim els trastos i ens anem a dinar a Argelaguer. Un bon àpat, una bona tertúlia i una bona companyia i aquest diumenge també formarà part dels records de les nostres sortides a caminar.
Us esperem a la propera. Salut.
Ester Fortià Ortiz
Fitxa tècnica. Guia Josep Figuls
Pont de Llierca (238m) 8:40h – Coll Pregon (553m) 1:12h – Coll de Palomeres (426m) 1:40h – Sta. Barbara de Pruneres (719m) 2:05h – (esmorzar 30 min) – Coll de Jou (499m) 2:15h – Sadernes (312m) 4:05h – Pont de Llierca 5:08h. –
Distancia recorreguda 15,9 km. – Ascensió acumulada 554m.
