Comanegra des de Beget per la Bassa de Monars i tornada pel Coll de Malrem. 17 de març 2013. Guia Josep Figuls.
Arribem a Beget per la estreta i sinuosa carretera que surt d’Oix. Tot i això, aconsello fer-la per gaudir de les magnífiques vistes que ofereix de l’Alta Garrotxa i el Pirineu. Val la pena i si l’acompanyeu d’un bon dinar a Beget, encara millor. El poble es conserva tal com era, talment com si no haguessin passat els anys. Amb els carrers empedrats i les típiques balconades de fusta de les seves cases. L’edificació mes representativa és la seva església romànica (S.XII) dedicada a Sant Cristòfol. Es tracta d’un dels millors temples romànics del nostre país. Hi podem trobar a l’interior la famosa Majestat, una pica baptismal romànica, un retaule gòtic d’alabastre , que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, a més d’un conjunt de retaules barrocs.
La famosa Majestat de Beget, és una de les talles romàniques més importants del país, no només per la seva gran qualitat artística i excel·lent estat de conservació, sinó perquè és de les poques que es troba al seu lloc original. La llegendadiu que originàriament la Majestat estava en un convent de monges situat al cim del Bestracà. Un dia les monges van ofendre la Majestat i aquesta va decidir marxar del convent. Un matí la varen trobar a la porta de l’ermita del Remei, però des d’allà, la Majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins arribar al riu de Beget. Un traginer de Beget que passava per allí, la va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà. El burro no volia caminar, i el traginer li digué: “Tira o rebenta!” i el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al traginer que la Majestat no volia marxar de Beget i des de llavors es troba a l’església de Sant Cristòfol.
Impregnats de romànic, comencem la ruta, i passat el pont sobre la riera de Beget, agafem el primer carrer que surt cap a l’esquerra. Travessem la riera de Can França i anem en direcció a la Ferreria on agafem la pista que, passant pel Sunyer, el Collet del Sunyer i prop de el Bac, ens porta fins el Pla dels Claus. Aquí agafen un camí que surt cap a l’esquerra i ens porta a la Figuera. És una casa totalment en ruïnes. Ens parem al recés d’unes roques que fan una mica de sopluig, doncs comencen a caure gotes i aquí esmorzem. Acabada la feina tornem a emprendre la marxa, ara si, amb una forta pujada que passant per sota el Puig del Morro i pel Coll de Terrers ens porta al Puig Ferriol. A l’altre costat ja trobem la Bassa de Monars. És des de aquesta bassa que comencem la pujada del tram final del Comanegra. El desnivell és de més de 300 metres i els pendents son, en alguns punts, realment forts. En arribar a la carena trobem tot el camí cobert per la neu que ha apilat el vent, en alguns llocs fins a més de dos pams. Això encara fa més difícil la pujada i ens obliga a anar amb compte de no patinar. Tot i això, l’esforç paga la pena: un cop arribats al cim la vista és impressionant, tenim una panoràmica excel·lent del Pirineu gironí, i pel sud veiem fins i tot l’inconfusible silueta de la cinglera del Far situat al Collsacabra.
El Pic de Comanegra (1557 m) és el punt més alt de la comarca de la Garrotxa i fa de frontera amb el país veí. Separa les valls del Fluvià i del Tec. El cim està format per dos turons, a un d’ells, el més alt, hi ha un vèrtex geodèsic. Estan separats per un petit collet. El cim, en general, és allargassat i amb uns vessants molt drets. Gaudeix per una banda d’un vessant arbrat i atapeït, com són les fresques fagedes del seu vessant nord, i per l’altre, de cara a migdia, dominen els prats i els alzinars a la seva feréstega falda, al llarg d’un desnivell més que apreciable. Observem les esplèndides vistes que té aquest lloc. I com no, cap a l’horitzó també veiem el Canigó.
Per la tornada seguim per la carena i passant per la Collada Fonda, lloc triat pel nostre guia per fer una marrada (sense això no seria una sortida complerta) i passant pel Cim del Bordellat ens parem a dinar en una mica de recés. A traves dels arbres podem veure al fons el poble de La Menera. Està núvol i sembla que ens plourà. Seguim per la carena i passant per un altra collada fonda, on bufa un vent molt fort, arribem al Coll de Malrem quan es posa a ploure. No es un ruixat fort però mulla. Hem de treure paravents i algun paraigua. Passem el filat cap a Catalunya i amb aquestes incidències ja no gosem acostar-nos fins on hi ha el terme que marca la frontera amb França.
Aquest Coll té un simbolisme històric per l’exili republicà al final de la guerra civil, que va tenir lloc els mesos de gener i febrer de 1939. Més de 5.000 refugiats varen passar a peu per aquí, en aquell duríssim hivern, camí cap a França en unes condicions humanes terribles. Son esfereïdors els records dels reculls escrits dels fets… la descripció dels rostres amb senyals de patiment i fatiga, el fred i la fam. Es notori constatar la duresa del camí per on varen passar centenars de persones horroritzades per la terrorífica guerra fugint esglaiats d’una possible mort. Persones plenes d’angoixa, de por i de pànic, records que ens omplen de tristor i d’incomprensió, per uns fets que no es poden repetir mai mes. Son els horrors de la guerra i les seves conseqüències. Molts no tornarien a veure les estimades terres catalanes.
Del Coll de Malrem baixem cap el Coll de Golofreu on hi ha l’Oratori de Sant Antoni de Can França i després de passar per La Maçana arribem a Beget on donem per acabada aquesta sortida.
Josep Fortià
Fitxa tècnica:
Beget (575m) – Coll del Sunyer (678m) 0.40h – La Figuera (918m) 1:35h – (esmorzar 0:26h) – Coll de Terrers (594m) 2:27h – Coll Ferriol (1196m) 2:54h – Bassa de Monars (1282m) 3:17h – Comanegre (1565m) 4:11h – Collada Fonda (1326m) 4:49h – Cim de Bordellat (1393m) 5:28h – (dinar 0:30h) – Coll de Malrem (1134m) 7:04h – Coll de Golofreu – Oratori St. Antoni (973m) 7:32h – Beget (549m) 8:28h. – Efectives 7:30h. Distancia recorreguda 19,800 km. Ascensió acumulada 1350m.
