Vàrem decidir, aquest any també, celebrant la Diada anar a posar una estelada en alguns cims de la nostre terra tal i com havíem fet els dos últims anys. Volíem seguir el que el 2013 ja s’havia començat. En aquestes ocasió vàrem triar el Torreneules i cims propers per la nostre fita..
A Queralbs agafem el primer cremallera del dia que ens porta a Núria. Sortim de Núria pel Camí de les Creus, per la pista ampla que comença just al costat de l’estació inferior del telecabina. Quan arribem a l’ Estació VIII del Via Crucis, abandonem la pista, coincidint quan aquesta marca la corba pronunciada a l’esquerra, i seguim pel camí no ben fresat, cap a l’estació IX, que és la que té forma d’ermita amb sostre a dos vents. A partir d’aquesta estació, aviat trobarem el caminet de les Creus, que s’endinsa cap al bosc, fins que arribem al petit mirador. A partir d’aquest punt, només ens cal davallar una miqueta, mirant en direcció a l’Alberg de l’Àliga, que ens queda per damunt i ja trobem el pal indicador del camí a Pedrisses, que és ben planer i bucòlic. Al vessant de muntanya del davant nostre: Fontalba i la pujada al Puigmal.
Un cop ja som al Camí de Pedrisses (que més endavant serà el dels Enginyers), només ens cal anar seguint les marques blanques i vermelles del GR11. Els prats alpins i les àmplies vistes ens alegren l’esperit. Primer, el camí planer va en direcció global Sud i, quan gira en direcció Est, ja entrem a la coma de Font Negra. Travessem el torrent de Font Negra, avui amb aigua, per un pontet de pedra i el camí recupera la seva direcció Sud. En el tram de camí comprès entre l’inici del camí de Pedrisses i el torrent de Font Negre tenim ocasió de veure exemplars de floretes d’un color blau viu, com la genciana, la campànula de Scheuchzer o l’ àster alpí. També hem vist isards i marmotes. Al arribar a Pedrisses ens trobem amb un bucòlic remat de cavalls pasturant mentre podem contemplar l’ampli panorama que des d’aquí se’ns ofereix: el Balandrau, el Taga, la vall de Ribes, Campdevànol, Fontalva, Puigmal…… Fins i tot Montserrat i Sant Llorenç, en dies clars.
Des del punt on hi ha la placa del GR veiem clarament la carena del Serrat de les Pedrisses que puja en direcció nord-est. La seguim i poc a poc anem guanyant vista sobre el refugi de les Pedrisses tot observant que, tot i que des de baix sembla en bon estat, part del sostre està ensorrat. Un volto amenitza la pausada pujada i una creu a prop del proper destí ens fa de guia. Finalment arribem a unes roques, que rodegem, deixant-les a la esquerra per tal d’anar a caçar el camí de Núria darrera d’elles. Ara ja estem caminant pel conegut camí de Núria al Torreneules i ja ha acabat la pujada forta i en poca estona arribem al cim de la Coma de Llispet, on hi ha una imatge de ferro forjat al cim de un pal metàl·lic, coronant un promontori, que no endevino saber a qui representa. Ara ja hem de començar a abrigar-nos força, doncs el vent ens toca de ple i, tal com va anunciar la meteo, comença a bufar fort.
Busquem un petit recés i aprofitem per esmorzar i recuperar forces. Acabat l’àpat tornem a agafar el camí i passant molt aviat per un collet arribem al Coll de Torreneules. Aquí si que hem de treure tota la roba de la motxilla i abrigar-nos de veritat (folres, jaquetes, guants, gorros …), doncs el vent es impressionant fins el punt de tenir-nos que ajupir quan comença una ràfega abans que ens tiri per terra. Al caminar ens hem de falcar amb els pals per tenir una mica d’estabilitat. Ara ja tenim el cim del Torreneules a la nostra dreta, uns 150 metres per sobre nostra.
El Torreneules de 2713 metres d’alçària sobre el nivell del mar, és una muntanya d’aspecte arrogant i de presència altiva, que sovint viu emboirada. Aquesta singular muntanya es consagra a Sant Eudald, patró de Ripoll i dels claveters, que segons els ripollesos morí a mans dels vàndals, segons altres tradicions, mort a mans dels sarraïns.
Aixecat com la torre d’un castell, bastit damunt la fortalesa de les Roques de Totlomón, el Torreneules esdevé un sentinella impertèrrit i mil·lenari davant del seu germà d’aigües: el Balandrau. Ambdós custodien el pas del Fresser, que acabat de néixer mes amunt, entre el Pic de Fressers i el Bastiments, a les Arpelles de Fressers, davalla, travessant els Aigols Podrits, com un saltimbanqui, pels engorjats laberíntics, esmunyint-se entre blocs ovoides gegantins de granit, polits per l’aigua, fent piruetes acrobàtiques, camí de la Vall de Queralbs, Ribes de Fresser i el Ter on finalment morirà, tributant-li les seves cristal·lines, fredes i atrotinades aigües.
Fem la pujada que es tota per tartera de pedres grosses i sense camí ben senyalat i arribem al cim. Aquí trobem l’Oratori de Sant Eudald (una imatge del sant feta de forja). Ara sembla que el vent ens dona un petit respir per poder gaudir de les vistes i fer les fotos amb la estelada, que això es una de les fites importants d’avui. Amb el fred que fa no hi estem gaire i ja tornem a baixar al coll per anar al cim de la Coma del Racó ( també dit Torreneules gran).
Sense parar comencem a pujar al Cim de la Coma del Clot on fem una petita parada, sense poder entretenir-nos gaire, doncs el vent continua bufant de fort. Tot seguit baixem cap al Collet de Fontnegra i pujar al puig del mateix nom. En aquest cim hi ha la unió de dues carenes. La que seguíem nosaltres i uneix el Torreneules amb el cim de la Fossa del Gegant, i una altra carena que baixa fins al refugi de Núria passant pel Pic de la Pala i el Pic de l’Àliga. La idea inicial era seguir fins a la Fossa del Gegant i baixar pel Coll de Noucreus però com que el dia no pinta massa bé, decidim baixar pel Pic de l’Àliga. D’aquí baixem pel Serrat de la Coma del Clot fins arribar al Pic de la Pala, des de on es te una magnifica vista de la vall i el Santuari. Ara el camí esta molt fresat al mig dels prats i ens arribem fins el Pic de l’Àliga des de on i baixant fent giragonses, algunes que estalviem passant pel dret, fins arribar al alberg del pic de l’àliga i d’aquí pel camí del viacrucis fins a Nuria.
Aquí ja el vent es molt mes fluix i mentre esperem el cremallera per baixar a Queralbs gaudim del paisatge i de una infusió per fer passar la fred que hem passat als cims.
josep fortià tor
Fitxa técnica.
Sortida: Núria (1980m) 8:30h – Pedrises (cami dels enginyers) (2095m) 1:00h – (esmorzar30 min) – Collada de Torreneules (2561m) 4:10h – Torreneules (2713m) 4:00h – Cim de la Coma del Clot (2739m) 4:34h – Pic de Fontnegre (2728m) 5:00h – Pic de la Pala (2480m) – Pic de l’Aliga (2422m) – (dinar) – Alberg – Nuria 7:18h..- Distancia recorreguda 13,5 km. – Ascensió acumulada 1207m –
