MONTSERRAT – Collbató – Sant Jeroni – Sant Joan – 27 novembre 2016
Collbató – Coll de Pollegons – Cova de la Murdela – Camí dels Francesos – Sant Jeroni – Ermita de St. Joan – Drecera de St. Joan – Camí de les Bateries – Collbató.
Avui ens desplacem cap el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A Collbató ens trobem amb uns companys que ens han preparat la ruta. Farem una ruta diferent de la prevista, potser més llarga, amb més desnivell, però sense cap perill. La dificultat sembla que està en un parell de passos delicats per qui té vertigen i que a causa de la tempesta d’ahir a la tarda i d’aquesta nit, la roca estarà molt humida i relliscosa. Cal dir que ens han acompanyat set terrassencs, dos ganxons i tres cassanencs. La golejada, potser fa una mica de vergonya.
La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya. Tot i que en el líric himne del Virolai s’afirma que: “Amb serra d’or, els angelets serraren eixos turons…”, l’explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí és força diferent, i, en darrer terme, fa responsables del sorprenent modelat de la Serra als agents atmosfèrics.
En primer lloc, cal parlar d’un gran golf marí d’aigües no gaire fondes, existent fa cosa de 50 milions d’anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d’un massís catalano-balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s’anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano-balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s’enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -posem-hi, ara fa deu milions d’anys- i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins a convertir-los en aquesta espectacular escenografia que ara admirem. Ajudaria a això, és clar, la duresa dels materials emergits, formats pels característics conglomerats (còdols, sorres i un duríssim ciment calcari), que els científics anomenen pudingues i que, popularment, es coneix per “pinyoles”. El fet que aquestes siguin molt més resistents a l’erosió que els materials veïns (argiles, gresos, esquists…) justifica també, amb els moviments tectònics, els singulars relleus de la muntanya
Sortim de l’Oller, davant d’un espai de lleure (amb varietat d’animals) pel començament del Camí del Bruc. Tot seguit agafem un trencant que surt cap a l’esquerra fins trobar el Camí de la Vinya Nova que seguim a l’esquerra fins un trencant on el deixem per anar cap a la dreta NE i que ens porta per la Coma del Rafel.
Anem pujant per l’Artiga Baixa, deixem el Frare Baix a l’esquerra, travessem la llera de un rieró i tornem a pujar cap l’Artiga Alta i anem seguint fins arribar al Coll dels Pollegons. Aquí trobem el camí que va de St. Joan (dreta) als Pollegons.
Després d’una parada per esmorzar agafem cap els Pollegons, que els deixem a la nostra esquerra. Ara de baixada i després de flanquejar algun pas rocallós i a peu de camí, trobem la Cova de la Murdela. Es una bauma tancada amb una edificació molt rústica de parets de pedres pobres en cimentació, però prou gran i abrigada perquè sigui confortable en cas de necessitat. A partir d’aquí, anem baixant una mica fins travessar el Torrent del Pont i seguint en direcció O i amb pujada molt suau arribem al Bassal de Sajolida. Es una bassa natural a la pedra, de forma lleugerament arrodonida i només aprofitable com a abeurador per la fauna.
A partir d’aquí la pujada, que ja no deixarem fins arribar a St. Jeroni, es fa mes interessant. Ara ens dirigim en direcció NO fins al Serrat de la Sajolida i l’anem seguint en direcció N fins a trobar el Camí dels Francesos a sota l’agulla del Camell de St. Jeroni.
Collbató no fou l’únic punt de sortida per la peregrinació cap a Montserrat. La historia ens diu que també fou l’inici del camí cap a la conquista de la muntanya per les tropes franceses de Napoleó Bonaparte. Foren els francesos republicans els que varen marcar el primer itinerari directe al punt mes alt de la muntanya, els 1236m de Sant Jeroni. El 25 de juliol de 1811, les tropes franceses arribaren a Montserrat per Collbató. Guiades per un traïdor, els francesos s’apoderaren de les fortificacions espanyoles per una ruta anomenada, per aquell temps, el Camí del Bassal dels Gats, per la presencia de una colònia de gats. La victòria francesa va ser contundent i des de aquell dia, el Camí dels Francesos s’ha convertit en una ruta clàssica directa a la cima de Montserrat-Sant Jeroni – des de Collbató.
Seguim pujant fins a trobar el corriol que ens portaria a l’Albarda Castellana. En aquest lloc parem i els de Cassà pugem fins a St. Jeroni. No tenim gaire sort amb el paisatge doncs la boira ens envolta fins que tornem a ser al lloc de trobada.
Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc, a l’Anoia, de Marganell al Bages i de Collbató, al Baix Llobregat. Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l’estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic i una rosa dels vents.
Ens retrobem i anem a buscar el camí de St. Joan a St. Jeroni que agafarem cap a la dreta i que va seguint la Serra de l’Alzina de les Paparres i a uns 60m per sobre de la riera de Sta. Maria. Passem pel Pla dels Ocells envoltats de agulles i anem resseguint per la nostre dreta: la Gorra Frígia, la Magdalena Superior i la Inferior, la Gorra Marinera…. Vista extraordinària del Cavall Bernat, de Sant Benet i del Santuari i arribem a la estació superior del Funicular de Sant Joan. Seguim el camí pel Pla de les Taràntules en direcció O que ens porta a sota la ermita de St. Joan. A partir d’aquí agafem el camí de la Font Seca amb el torrent de Sta. Caterina a la nostra dreta. Abans de arribar a la Font Seca trobem un trencant a l’esquerra que es el Camí de les Bateries o Camí Vell de Collbató a Montserrat.
Aquest sender es coneix com el Camí de les Bateries o Camí Ral, tractant-se de l’antiga ruta medieval per pujar a Montserrat des d’aquesta banda de la muntanya, que fins al segle XVIII, era un dels seus principals accessos. La instal·lació de canons per part de les tropes napoleòniques en punts estratègics del seu recorregut durant la Guerra del Francès (inici del segle XIX) li donà l’actual nom.
Nosaltres seguim per la dreta, agafem la drecera de St. Joan i poc abans d’arribar a la Roca Llisa ens tornem a trobar amb el camí de les Bateries. A la roca Llisa hi ha una petita balma i en un esperó de la muntanya hi ha pintada una gran senyera amb record d’excursionistes. Tot seguit entrem al Clot de Lladerns.
Seguim baixant de forma moderada però continuada, després de superar un esperó rocós per un tram del camí força pendent i irregular, seguint el torrent per la clotada, després de passar per la Serra de la Guàrdia, que ens permet veure al nostre davant el poble de Collbató i a la dreta el terme del Bruc, amb la plana que va d’un poble a l’altre, mentre que a l’horitzó queda la serra de Collserola.
Baixem per un caminet empedrat i estret que en una ziga-zaga passa per una petita cova, enclotada a la nostra esquerra, coneguda amb el nom de Cova de les Bagasses.
Finalment passem per les ruïnes tapades per la vegetació d’una enderrocada construcció, coneguda com El Casalot, que en el seu temps va ser un hostal pels pelegrins que pujaven per aquest camí i ja tornem a arribar al camí de la Vinya Nova, Camí del Bruc i aparcament.
Moltes gracies als companys de Terrassa que ens han guiat per aquestes contrades. Salut
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Collbató (419m) – Coma del Rafel – Coll de Pollegons (724m) 0.53h – (esmorzar 20 min) – Cova de la Murdela – Camí del Pont – Camí dels Francesos – Sant Jeroni (1233m) 3:40h – Camí de Sant Jeroni a St. Joan – Ermita de St. Joan (990m) 5:20h – Drecera de St. Joan – Camí de les Bateries – (dinar 25 min) – Collbató. Recorregut 14,4 km – Ascensió acumulada 1065m – Temps total 7:10h.
