Serra de Finestres: Santa Pau – Santa Maria de Finestres – Puigsallança – Font de Fontpobra – Santa Pau. – 23 Desembre 2012.-
A la sortida d’avui ens quedem a la zona de la Garrotxa mes volcànica. Farem un recorregut per la Serra de Finestres. He llegit que el nom de finestres deriva de finis (fita, terme) i del sufix –ter, que evoluciona a finister – finestres. (?)
La Serra de Finestres es pot considerar un clar exemple de Garrotxa en estat pur. Bosc frondós, masies aïllades i quilòmetres de terra salvatge són alguns dels trets principals d’aquest sector situat al sud de la comarca de la Garrotxa, a la zona volcànica de Santa Pau. Enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena i, a llevant, amb la serra de Rocacorba pel llindar excavat per la capçalera del riu Tort. Malgrat que supera de 40 a 100m tots els relleus circumdants, la serra de Finestres no és cap fita neta en el paisatge. L’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m. El relleu més representatiu de la serra és el cim del Puigsallança (1.041 m), un mirador que sobresurt entre les muntanyes i que permet contemplar una excel·lent panoràmica de tota la vall. La coberta del bosc és de gran interès per la seva diversitat d’espècies: l’alzinar muntanyenc és molt abundant als solells, les rouredes humides i els boscos mixtos de roure pènol, freixe, auró blanc i til·ler als sectors obacs, i sobre substrats més aviat secs, es desenvolupen les fagedes amb boix.
Iniciem la ruta a la vila de Santa Pau, endinsant-nos al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, tot seguint una pista que passant per Can Polier, Can Mel-i-trau, la Ginebreda, ens porta fins el Cargol o Mas Escolls (no sé realment el nom). Es a partir d’aquí que deixem la pista i comencem a caminar per corriols del Sot de la Salguera, i passant pel naixement de la Riera dels Arcs i la Fageda de Finestres, anem guanyant alçada fins arribar a l’Oratori de Finestres o de Sant Antoni. Gran part del sender transcorre per una magnífica fageda, cosa que fa especialment atractiu aquest itinerari a la tardor. Al arribar a aquest punt canviem de vessant, i veiem al davant els cingles de Costabella a la Serra dels Segalers amb el Puigsallança al punt mes alt. Els faigs han canviat per aulines i roures. Ara anem pel solell i per un bon camí i mantenint direcció llevant, arribem al Santuari de Santa Maria de Finestres.
Es tracta d’un petit nucli aixecat al damunt d’una cinglera al qual hi trobem un refugi lliure, la casa de l’ermità, la rectoria i en destaca l’església, que va ser consagrada l’any 947. El lloc posseeix un encant especial que convida a gaudir-lo amb calma. Al campanar es conserva una campana de 1840 apadrinada pels Rocafiguera. Els terratrèmols del segle XV van malmetre la seva estructura. El santuari conserva el ressò de les guerres carlines. No queda quasi res de l’església i la verge que hi ha és una copia. Una placa recorda una dona, Lliberada Ferrarons, morta a Olot, que en morir el 1842, la campana va tocar 27 batallades, en relació a la Sta. Trinitat, de qui era molt devota. Això es el que hom ha llegit.
Aquí, esperant gaudir d’aquesta calma ens parem a esmorzar. Ràpidament va arribant gent, uns coneguts i d’altres no, però això de la calma ho deixarem per un altre dia i ara el que farem es carregar les bateries per la resta de camí que ens queda. Abans de marxar es fa una foto de grup , però tant jo com el meu soci no hi sortim, doncs érem a fer unes fotos de l’ermita per aquesta ressenya. Quan varem arribar ja començaven a desfilar. Serà en un altre ocasió, que també aprofitarem per anar al Castell de Finestres que es troba en el cim del turó proper, fortalesa que va passar diverses vegades de les mans del comtat de Besalú al de Barcelona i a la inversa. Durant la guerra de remences constituí, junt amb d’altres, la línia de defensa més ferma dels pagesos revoltats.
Reculem pel camí per on hem vingut fins arribar a l’Oratori i passant pel caire de la Serra i desprès de baixar per un pas amb un parell de ganxos, ens posem dins de un bosc d’aulines. Deixem un trencant a l’esquerra que ens indica “La Lleixa del Favar – Costabella” i seguim el camí que anant al Puigsallança ens porta fins un magnífic mirador en un penya-segat, abans de arribar-hi. Te millor vista, doncs dona a dos vessants. Podem contemplar en primer terme el Santuari i el turó del Castell de Finestres i al fons des de el Massís de Cadiretes, les Gavarres, el Pla de l’Estany, l’Alta Garrotxa, amb tots el seus cims, la badia de Roses i el Pirineu. A sota, la vila de Santa Pau. Algú amb una mica de vertigen, s’estira a la roca per mirar cap el fons de la vall seguint el caire de les roques. Es una vista espectacular i el temps ens ajuda a poder gaudir-ne. Cel serè i sense calitja. Com diguem els vulgars “de co…ns”. Caminen una mica més i tot seguit guanyem el cim del Puigsallança que està format per dos blocs de roca, un amb les restes d’un pessebre, l’altre amb el fitó que marca el vèrtex geodèsic.
D’aquí i passant pel Faig rodó agafem en direcció a la collada del Grau, el Grau, i pel Collet de Sant Jordi a Can Barranc de Dalt. Habitatge molt ben situat però en estat ruïnós. La Gemma ens fa unes postures de ioga al arribar-hi. La levitació encara no es lo seu. Seguint i deixant el Volcà de Can Tià a l’esquerra i passant pel collet de Fontpobra, arribem a la font de Fontpobra.
Dinem i tornem a agafar la marxa per acabar la ruta d’avui. Baixem per la Fageda de la Bernadella i passant per la Castanyeda, el Cros, Collellmir, la Cambrafosca , arribem a Santa Pau. Deixem les motxilles al cotxe, ens posem una mica còmodes i ens dirigim al centre de la vila a fer el comiat.
Santa Pau fou, als seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni situada a la part diametralment oposada. El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el segle XV s’eixamplà per la part de la vila nova. El castell es troba situat al bell mig de la vila, perfectament integrat dins del seu cas urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les seves parets. Hom suposa que tingué com antecedents el Castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del Castell de Finestres, després de fer construir el Castell de Santa Pau adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com nom de lloc.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s’accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l’església parroquial s’adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l’antiga muralla. Com moltes places d’aquella època és envoltada d’un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s’obre al llarg d’una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila.
L’origen d’aquesta plaça cal buscar-lo en la concessió del privilegi per celebrar un mercat al poble, atorgat l’any 1297. Juntament amb aquest privilegi va sorgir la necessitat de disposar d’un espai a cobert, on es pogués aixoplugar la gent en cas de pluja o neu. A més de la plaça porticada, Santa Pau ens ofereix un patrimoni històric de gran valor que podem admirar, badant sense presses, pels carrerons del seu magnífic conjunt medieval. També té una magnifica gastronomia.
Envoltats de tanta història, acabem la ruta amb una xerrada a les taules de un bar sota els pòrtics. Comença a fer fred i decidim aixecar el vol i fer el camí de tornada. Per la carretera de Santa Pau a Banyoles ha caigut un ciclista al davant del cotxe. Hem parat i hem ajudat el que hem pogut, fins que s’ha recuperat una mica i ha decidit continuar pedalant fins a Banyoles.
Ciclistes aneu amb molt de compte amb les carreteres amb corbes i humides!!! Nosaltres continuarem anant a peu.
Salut i bones companyies.
j.c.p.
Fitxa tècnica. Guia Josep Figuls.
Inici Santa Pau 474m.- El Cargol (552m)0:53h – Oratori de Finestres(857m)1:40h. – Santa Maria de Finestres(854m)1:55h. – (esmorzar 0.40h) – Puigsallança(1018m) 3.19h. – El Barranc(902m) 4:39h. – Fontpobra(826m)4:57h. – (dinar 0:55h.) – Santa Pau(493m) 7:03h. – Hores reals caminades: 5:25h. – Recorregut 17,55km.- Ascensió acumulada 749m. – Temps total 7:03hores.
