Núria – Pic d’Eina – Torre d’Eina – Noufonts – Núria.
La sortida de avui, complementa el fet de gaudir de la caminada, el paisatge i la companyia amb el molt important de anar a posar l’estelada a un parell de cims, fotografiar el moment i penjar-ho a la web per col·laborar en la campanya “estelades al cim” que com l’any passat ha organitzat un col·lectiu de gent. Els cims que nosaltres hem triat son el Pic d’Eina i la Torre d’Eina.
Agafem el primer cremallera del dia que ens porta des de Queralbs a Núria. Arribats a Núria sortim des de la Casa de Sant Ignasi, una caseta de fusta de color marró situada a l’extrem de la via del cremallera. Antigament, aquest edifici havia estat un molí draper. Al llarg dels anys, ha desenvolupat diverses funcions, com, per exemple, de caserna de la Guàrdia Civil en plena època franquista o de control de l’estació, a principis dels anys noranta. Ara acull el control de neu artificial.
Agafem el camí que surt pel darrera de la casa i puja pel costat esquerra de la Ribera d’Eina. Es un camí molt fresat i la Vall es esplèndida on les aigües baixen tranquil·les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, isards, marmotes,… i amb uns petits racons de prat en la seva vora. Al fons de la vall els Entreforcs d’Eina i a l’esquerra el Pla de la Camamilla. Pels que van a Nuria tan sols venir fins aquí, es poc tros, i fugir de la voràgine humana que hi ha al voltant del Santuari, es mes que recomanable.
Absolutament badocs amb el paisatge, anem seguin el camí que ens puja fins la Jaça de Coma d’Eina (pal indicatiu). Aquí creuem la riera i comencem a gaudir de la natura en el seu estat mes pur i salvatge. El camí puja, primer un petit tros al nord i desprès gira en direcció al sud-oest. Pugem en llaçades per el camí que s’enfila pel vessant herbós. Mes amunt passarem un barranquet amb unes roques rovellades per on degota l’aigua. Es la font de la Trinitat on brolla de terra en un racó a la dreta del camí i sota les pedres. Continuem pujant pel camí, no gaire fresat, que fa llaçades, cap un replà, i mes amunt a la carena. Seguim pujant tot resseguint la carena de la muntanya i passant pel costat de les restes de la Barraca dels Soldats, de la Jaça d’en Raula i del Pla de les Barraques. Les barraques dels soldats son les ruïnes de unes barraques de planta quadrada adossades al cim de la carena rocosa. No es te un coneixement clar dels seus orígens. Bon mirador sobre la coma d’Eina, el pic de Noufonts i la coma de Finestrelles. Tanmateix, la vista millor es cap a la coma de l’Embut i el Puigmal, que des d’aquí es veu esplèndidament. Continuem carena amunt pel camí estret però ben marcat. Passarem per la vora d’una esllavissada que cau al fons de la coma d’Eina i planejant per un terreny pelat i amb pedra esmicolada, arribem al coll. El coll es molt ample i suau, cobert de pedruscall menut de llicorella, amb roques fosques en la vessant N. Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord. Hi veurem un pal indicador i en aquest punt girem a la dreta i seguim el camí que va al Noucreus. Un tros mes amunt trobem una cruïlla i seguim el que s’enfila recta amunt al Pic d’Eina.
Arribem al cim que esta indicat solament per una fita de pedres que aguanten un vell i rovellat pal de ferro. Aquest es el primer dels dos cims que varem indicar que volíem fer. Trèiem totes les estelades i fem les primeres fotos conjuntes per enviar a la web del col·lectiu. Desprès de les fotos, contemplem la Torre d’Eina amb la seva vertical paret al E, que es el nostre proper objectiu. Per anar fins a la Torre, abandonem el cordal de l’anomenada olla de Núria i ens dirigim cap al nord. La carena entre el Pic d’Eina i la Torre d’Eina presenta la forma de coll (coll de la Torre d’Eina). Per tant, primer davallem i després remuntem fins a arribar al cim de la Torre d’Eina. Els últims passos son el més delicats, atès que el vessant est del cim és força escarpat. No presenta, tanmateix, cap dificultat.
Una creu marca el cim. La carena segueix en direcció nord fins al pic de Cambredase (2.711 m). Magnífica vista a l’agulla de l’Hereuet i Serrat dels Llosers al nord est.
Aquí també hem de fer la foto per la seva inclusió a la galeria de la web, però també volem deixar-hi una estelada en aquest cim de la Catalunya Nord. No volem envair res, ans el contrari, volem agermanar. Fem algun invent perquè s’aguanti en la creu metàl·lica que hi ha i al final ho aconseguim, davant la estranyesa del fet que ens mostren uns excursionistes francesos, que sembla que això no els hi agrada gaire. Un cop l’Anna Maria els hi explica, sembla que son una mica mes comprensius, però no del tot. Per si de cas a mesura que anem marxant anem controlant que encara segueixi al seu lloc fins que ja la perdem de vista. Mentre tant anem desfent el recorregut fet, fins a arribar de nou al Pic d’Eina.
Des de aquí agafem el camí que passant per un petit coll enfila la pujada que ens porta al cim del Noufonts. A mitja pujada comencem a sentir alguns trons i això ens fa alleugerar el pas. En arribar al cim, primer hi ha un pal amb una placa que marca el cim, però una mica més amunt hi ha una fita. No estic segur de quin punt és el cim, suposo que és la fita. Aquí gaudim de la meravellosa vista en tots els 360º , del Puigmal fins al Canigó, i del camí que ens queda per arribar a Nuria. Des de aquest cim podem contemplar tres trencalòs que volen per sota nostra. Es impressionant veure volar aquestes aus des de sobre. Naturalment,encara que aquest cim no estava previst, també fem la foto per la nostra col·laboració.
Baixem cap el Coll de Noufonts on es troba la Barraca de Noufonts, que es una construcció en pedra seca que es conserva en bon estat i que pot ser-nos d’ajuda per a aixoplugar-nos en cas de mal temps. Baixem per la tartera i al començar els prats ens quedem a dinar una mica. Després continuem i arribem al pont de l’Escudé, una palanca de fusta que creua el torrent de Noucreus. És un indret on hi sol haver bestiar pasturant i on podem observar l’antic emplaçament d’una barraca de pastors.. Passem pel bosc de la Verge i arribem al Santuari. Tot seguit d’arribar ja tenim un cremallera de baixada i ja donem per acabada aquesta sortida.
Això si al acabar, avui mes fort que mai, cal cridar: ¡¡¡¡¡ INDEPENDENCIA JA !!!!!!!
Salut
josep fortià
Fitxa tècnica.
Nuria (1980m) sortida 8:20h – Riera d’Eina – Font de la Trinitat – Barraca dels soldats – Pla de les Barraques – (esmorzar 20min)– Coll d’Eina – Pic d’Eina (2789m) 2:45h – Coll de Torre d’Eina – Torre d’Eina (2828m) 3:54h – Pic d’Eina – Pic de Noufonts (2862m) 5:35h – Coma fonda – (dinar 23min) – Pont de l’Escudé – Bosc de la Verge – Nuria 7:37h.(llargues parades als cims per posar i fotografiar les estelades – uns 50min)
Distància recorreguda 15,17km. – Ascensió acumulada 1271m.
