És un dimarts, un dimarts de Setmana Santa quan arriba la noticia que, no per temuda,
resulta menys colpidora: en Joan Maymí ens ha deixat; la malaltia que arrossegava ja de temps ha
pogut més que el seu afany de viure. Altres vegades, Joan, tu vas pronunciar unes paraules en
memòria de companys que se’n anàren; avui hi ha un company que, en nom propi i el dels altres
companys pren la paraula per acomiadar-te a tu.
Eres una persona que no abaixaves el cap, que no deies amen a tot i a tothom; per aixó, a
voltes vam discrepar. Tu defensaves el què pensaves. Encertaves? A voltes si i a voltes no, com
tothom. Però sempre vas ser capaç de reconèixer els teus errors i acceptar-los. El teu esperit de lluita
es sobreposà a tots els entrebancs i decepcions i seguires al peu del canó. Fins que la salut t’apartà
de la lluita, però la teva tasca en favor de la Terra restarà per sempre com un exemple a seguir.
Amic Joan, el teu camí s’ha acabat, però els que venim al darrera el seguirem, en pots estar
segur. Descansa en pau.
Company i amic. Adéu.