El passat dilluns 18 d’abril 24 nenes i nens i 7 monitores i monitors vàrem marxar des del parc de l’estació de Cassà disposats a passar 4 dies genials a Can Sans, una casa de colònies prop de Viladassens.
En un primer moment semblava que aquests quatre dies havien de servir per desenvolupar diferents activitats relacionades amb l’art (pintura, teatre, música…). Però de sobte, quant menys ens ho esperàvem, les colònies van fer un gir total. Vàrem rebre un missatge molt i molt estrany!! Era un missatge de l’Agència Especial i Secreta Armeniana que explicava que necessitaven la nostra ajuda urgentment. Nosaltres fins al moment no sabíem què fer, tant sols ens havien dit que ens preparéssim per quan ens necessitessin.
I així ho vàrem fer, a partir de diferents proves, gimcanes i jocs ens vam preparar per a la missió especial. En una de les proves, per exemple, anàvem amb una brúixola i cada pista que ens trobàvem ens indicava la direcció d’una altra, fins a la última que ens felicitava per la nostra habilitat orientativa. Aquest va ser un dels jocs més complicats de les colònies però el vam superar amb nota i aprenguérem a fer anar la brúixola!
Una altra joc molt divertit va ser la cursa d’obstacles, amb pista americana inclosa. Vàrem quedar ben bruts però va ser d’allò més emocionant, gairebé com el joc de por que vam fer els grans la mateixa nit…això sí que va ser emocionant!!
El dia abans de marxar vàrem agafar les motxilles de bon matí i ens vàrem disposar a fer camí cap a Viladassens. No vàrem haver de caminar gaire ja que el poble era bastant al a vora de la casa, però ja ens vam quedar cansats jugant tota la tarda. I a la nit va arribar l’hora de sopar i preparar la vetllada. Va ser increïble! Vàrem ballar, cantar, riure molt i molt, i finalment, un cop esgotades les bateries, vam fer camí cap al llit que havia estat un dia molt llarg i tocava dormir.
L’últim dia al matí, després d’haver arreglat tota la casa, vàrem rebre el darrer missatge de la l’Agència Especial i Secreta Armeniana. Ens deia que de moment no necessitava la nostra ajuda immediata. Ens recordava però que havíem après a orientar-nos a passejar pel bosc de nit sense tenir por, a treballar en col·lectivitat, entre d’altres. I que això ens serviria per sempre més, i es va acomiadar amb un crit de OYUKEN!!
Moltes gràcies a totes i tots i us esperem a l’estiu, a vosaltres i a molts més per passar-nos-ho igual o millor!!
Els monitors.
