CAMPAMENT SOCIAL
Auzat (Arieja, Occitània)
Nova edició del Campament Social de la Colla, aquest any a l’Arieja, als Pirineus que hi ha a l’altra banda de la Cerdanya, Andorra, l’Alt Urgell i el Pallars. Auzat és una població de muntanya que fins fa uns anys tenia una potent industria de transformació de l’alumini. El municipi és veí de Vicdessos i també la darrera població abans de fer l’ascensió a la Pica d’Estats per la banda de l’estat francés.
Ens vam instal·lar al camping municipal, perfectament equipat, fins hi tot amb una estupenda piscina. Hi vam ser entre el 20 i el 24 d’agost amb una canícula de les que fan història i que només es podia suportar amb concorreguts banys als torrents de muntanya, els llacs o, evidentment, a la piscina.
Les activitats que es van dur a terme van ser com sempre prou variades ateses les diferents edats dels participants. Calia comptar que cada dia s’havia de fer una sortida adaptada als més petits i que per descomptat havia de tenir uns bons llocs per banyar-se. Així, el primer dia es va optar per fer una visita tots plegats a la cascada d’Ars situada prop de la població d’Aulus les Bains. Va caldre fer una aproximació en cotxe pel port de Lers, una carretera de muntanya extraordinària que ciclistes consumats com l’Antoni Mas no dubten en qualificar dels millors del Pirineu.
La cascada és de les més altes de la zona amb 246 metres d’alçada i tot i que es notava un cabal disminuït la seva espectacularitat era realment notable. Un bon massatge per qui gosava posar-s’hi a sota.
El dimecres uns quans vam decidir pujar la Pica d’Estats (3.143 m.) per Pinet. Una ascenció que normalment es fa en dos dies tot fent nit a al refugi però que vam optar per fer-la en el dia i salvar els 2.000 metres de desnivell d’una tirada. La cosa va sortir bé i en poc més d’11 hores tornàvem novament al campament, després d’haver pujat també el cim del Montcalm (3.077 m.). La mainada i la resta d’adults va fer una nova descoberta de territori aquesta vegada cap a les cascades de l’Artiga, precisament properes al camí que puja cap a la Pica.
El dijous es va decidir fer un altre cim, el dels Tres Senyors (2.199 m.). Aquesta vegada però una bona part de la mainada també l’havien de fer. Els més grans de 6 anys, i els seus pares òbviament, se’ls plantejava el repte de fer 700 metres de desnivell fins assolir aquest magnífic cim de l’Arieja que resta estratègicament situat fora de la carena principal de la serralada pirinenca i que per tant és un mirador extraordinari dels cims que conformen l’eix principal de la serralada. Sortíem del port de Lers (1.517 m.) en un dia més de calor extraordinària. L’ascensió, seguint lloms i carenes fou molt gratificant, sense grans dificultats però molt aèria i de grans panoràmiques. I amb alguna ratxa de vent que refrescava momentàniament l’ambient. De baixada un bany, per part d’alguns, a l’estany d’Arbu amb l’aigua a 22º !! inimaginable en un llac d’alta muntanya (s’ha de dir però que és poc profund).
Els més petits van anar fins l’estany de Soulcem, proper al campament, fent una caminada distesa i sempre amb aigua a prop per remullar-se al primer símptoma de calor que en aquest dies solia ser molt prematur.
Finalment el divendres vam decidir deixar endreçades les botes i les xancletes i vam anar a fer una visita turística a les mines de talc de Luzenac, situades a la població del mateix nom a 1.800 metres d’alçada i en les que en els cinc mesos a l’any que s’hi treballa se n’extreu un 10% del talc que es consumeix al món. Una visita de turisme industrial, molt recomanable i espectacular, perfectament explicada (en francés), i amb possibilitat de fotografiar-se al costat de màquines que poden transportar més de 100 tonelades al seu damunt.
El dissabte, dia de desmuntar, es va aixecar amb boires a les muntanyes i amb el temps canviat. Nos ens va ploure per desmuntar, però el temps havia refrescat finalment, i tot feia pensar que el campament s’acabava i l’estiu i les vacances també.
Quim Carreras, setembre 2012
REQUADRE
El cim dels Tres Senyors va inspirar un joc de nit sobre baralles i pactes i també un romanç que potser, perquè no, algun dia fins hi tot potser veurem registrat.
ELS TRES SENYORS
(Romanç del Social 2012)
1ª Estrofa
Hi havia tres senyors
que sempre es barallaven
per ser el més poderós
de tota la contrada.
Veja’m, dels tres senyors,
quin és més poderós…
Diu el senyor de Lers:
jo tinc quaranta ovelles
i amb un ramat tan gros
sóc el més poderós!
COR: Que poderós!
Que poderós!
Auzat té un llac molt gran
que n’és ben ple de peixos
per omplir el meu rebost,
sóc el més poderós!
COR: Que poderós!
Que poderós!
Jo tinc quatre soldats
que tenen espantada
la gent de Vicdessós,
sóc el més poderós!
COR: Que poderós!
Que poderós!
2ª Estrofa
Un dia els tres senyors
varen fer una trobada
per tal de negociar
la pau d’una vegada
dalt d’un cim alteròs
varen parlar els senyors:
Jo voldria pescar
al llac on hi ha tants peixos
i comptar amb un soldat,
valent, per guardar el prat.
COR: Per guardar el prat!
Per guardar el prat!
Jo vull alguns recuits
i un matalàs de llana
i també un soldat
per vigilar el meu llac.
COR: Vigilar el llac!
Vigilar el llac!
Si em doneu algun peix
i formatge d’ovella
jo us deixaré el soldat
per guardar el llac i el prat.
COR: El llac i el prat!
El llac i el prat!
Final
I de llavors ençà
s’ha respectat el tracte
i així tota la gent
d’arreu de la comarca
diuen del cim airós
el cim dels Tres Senyors!
Autors:
Glòria Matas i Antoni Mas
