Rocacorba. (per Granollers de Rocacorba)
Castell de Granollers de Rocacorba – Can Gelats –Turó Rodó – Coll Saposta – Riera de Rocacorba – Pla de Martí – Mare de Deu de Rocacorba – Taula de Pedra – Coll de Saposa – Portaló – Can Plana .
El poble de Granollers de Rocacorba actualment són cases disseminades repartides entre la carretera d’accés i el massís del Rocacorba. Al final de la carretera es troba el conjunt del castell, al bell mig del pla de Granollers, al costat de l’església de Santa Maria. Un mas senyorial del segle XI, molt remodelat durant el segle XIX, i que avui dia, encara és habitat com a casa de pagès.
Documentat l’any 1140, aquest castell havia sigut l’antic centre de la baronia de Granollers de Rocacorba. Al costat esquerra d’aquesta fortificació, hi ha una altra edificació, avui adaptada com a casa de colònies, i que, segurament formava part de la baronia. L’església de Santa Maria, esmentada ja a l’any 1065, no era més que la capella del castell. Per això s’edificà a la part del darrera, just al costat. Es veu que Guillem Guifre la va donar al 1065 per testament, a la canònica gironina. Com molts altres edificacions, també va ser afectada pels terratrèmols de 1427-1428.
El més característic de l’exterior de l’Església de Sta. Maria és la façana principal. D’època barroca, la porta té una peça central que emmarca la imatge de la Mare de Déu amb ornaments vegetals, custodiada per dos caps d’angelets. A sobre d’aquest conjunt , un rosetó de vidre deixa traspassar la llum cap a l’interior. A uns metres davant la façana, té el comunidor. Els comunidors són una mena de porxo que normalment es feien a la porta d’entrada de l’església, que feien servir els capellans en cas de pluja o molt de sol, per beneir els camps, les collites o el bestiar, i així protegir-los de tempestes i pedregades perquè les dispersessin i les allunyessin.
A sota del Castell, al costat dret de la carretera, hi ha una petita esplanada on aparquem els cotxes. Comencem a caminar tornant un tram enredera per la carretera on hem vingut fins a trobar un trencant que surt per la nostra esquerra, al costat del Torrent de Gelats, amb un indicador que ens marca a ”Can Plana”. El pla, tot envoltat de muntanyes, es presenta verd i acollidor. El Collet de Bastarra, que talla pregonament la serralada, entre el Puig Capell i Llebrera, el tenim al davant en primer pla, durant aquesta primera part del recorregut, fins que arribem a la masia restaurada de Can Plana. En aquesta casa hi ha una bifurcació protegida per un oratori amb una verge. Agafem el camí de la dreta, que va zigzaguejant per una pista que s’enlaira suaument, gairebé imperceptiblement pel Pla de Gelats fins al Mas Gelats, una casa de pagès que tenen uns ases molt simpàtics que reben amb molta tranquil·litat als caminants. Després de la casa hi ha la pallissa i una alzina monumental. Uns metres més endavant agafem el camí que es torna estret i exigent. Una forta pujada, d’aproximadament una hora, ens porta a la part alta de la serralada, concretament al Coll del Turó Rodó. L’esforç es veu abastament recompensat, a partir d’aquest moment, amb la vista de bonics i variats panorames damunt les planes que envolten aquestes muntanyes.
Aquest petit i precari caminoi que ens ha permès arribar fins aquí, segons informacions de la zona, era utilitzat, fins als anys setanta, per la mainada del veïnat de Rocacorba per anar a l’escola de Granollers. Cal reflexionar sobre el que podia suposar fer aquest trajecte diàriament, d’anada i tornada, i patint les inclemències meteorològiques.
Un curt trajecte ens permet arribar fins al Turó Rodó. Aquest punt és un balcó damunt la vall de Llémena, Guilleries, Collsacabra…
Retornem al Collet del Turó Rodó, on comencem un nou trajecte de pujada per la carena fins al Turó d’Espinassors, on gaudim d’una panoràmica semblant a l’anterior però amb les feréstegues serres de la GGarrota en primer plabaixa Garrotxa resten en primer pla.
Garrotxa en primer pla.
Aquestes aïllades muntanyes, allunyades dels nuclis urbans, van ser després de la guerra civil el cau de maquis en la seva tasca de resistència al règim establert. Observant l’escenari, es compren ràpidament el per què…
Una forta i curta davallada ens permet arribar fins al Coll Saposa, un altre dels passos naturals de la zona. Ara fem una baixada fins la Riera de Rocacorba, prop de Can Vives, i un cop passat el torrent i agafar un corriol arribem a la pista que ja ens porta fins el Pla de Martí
Aquí agafem un camí que va pujant gairebé paral·lel a la pista de Pujarnol a Rocacorba i que es el Camí dels Morts. Entrem en una bonica fageda, passem un torrent completament sec, el Torrent de l’Escaleta, segons un rètol de fusta que es pot llegir clavat a un arbre i pocs metres més endavant. Al capdamunt del sender s’albira per primer cop la immensa pedra que sustenta el Castell i el Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, un dels miradors més extensos, espectaculars i inoblidables de la província de Girona.
Sortim ala carretera a la corba que va al Puigsou i amb pocs minuts ja arribem a Rocacorba.
El Santuari de Rocacorba està situat a uns 929 metres d’altitud. En aquest racó de món és on s’hi erigeix solemne, just al cim d’una roca amb forma de proa de vaixell, i on en dies clars permet veure des del Cap de Creus, al Puigmal. Existeix a pocs metres les runes de l’antic poble de Rocacorba, avui dia deshabitat.
Aquest recull que ara poso, ja va ser publicat el gener de 2015, en un altre ressenya d’aquests paratges.
Segons un veí de Canet d’Adri va llegir del llibre Canet d’Adri. Història dels pobles del municipi, de Mossèn Jaume Marquès que l’antic poble…
…“D’ençà de temps molt reculats havia estat poblat; així el foratge més antic, confeccionat entre 1365 i 1370 hi posava dos focs o habitatges d’església i el 1553 tres focs de laics i un de capellans. El poble va créixer en nombre d’habitants fins arribar, segons algun cens molt posterior, als 53 habitants però més tard va tornar a decréixer i així l’estadística eclesiàstica de l’any 1950 només li atribuïa 20 ànimes. Pel que fa a les cases, són record dels més grans noms com Replans, Can Vives, Serralta i Can Mitjà aquestes dues darreres ja esmentades en un fogatjament fet el 1553, que constava de quatre albergs, tres de laics i un de capellans…
Inicialment, el Santuari de Rocacorba fou l’església d’un antic castell, construït allí pel seu lloc estratègic. Esmentat des del 1065, els terratrèmols de 1427-1431, les guerres remences i la guerra civil catalana de 1462-1472, afectaren al progressiu deteriorament d’aquest. Anys més tard s’inicià la construcció d’una nova edificació, per a poder venerar la imatge de la Verge Maria, una talla gòtica del segle XIV, de la Mare de Déu de la Pera. Així es va transformar el castell en un santuari completament marià. Diu la tradició, que la imatge de la Mare de Déu de Rocacorba fou trobada en una cova a 300 m del santuari. Inicialment alla es volia edificar la capella, però es veu que tots els matins, quan els operaris anaven a iniciar els treballs, les seves eines desapareixien i després les trobaven sempre en un altra indret més alt. Així que interpretaren que era en aquest indret on la Verge desitjava que es construís la seva capella. I així ho feren.
En el segle XVIII s’hi va adaptar una hostatgeria adossada al temple, gestionada pels ermitans que cuidaven el Santuari. La Mare de déu de Rocacorba, com popularment se la coneix, és una de les imatges més conegudes de la vall, venerada per la seva gent per sol·licitar protecció contra les pedregades.
Després de gaudir una estona de les magnifiques vistes comencem el camí de tornada, ara baixant pel part alta del bosc de Can Vives, passem per l’Arcova de Rocacorba (una petita cambra que forada la muntanya com si fos una cova). Probablement l’etimologia del nom prové de l’àrab “al-kọbba” que designa “volta, cambra petita”. Passem per la Pedra del Barret, una roca amb forma de barret i arribem altre cop a la riera de Rocacorba. Pujem al Coll Saposa i ara agafem el camí de baixada que passa pel Portaló, un mas abandonat, en molt males condicions, però que sembla que algú està començant una restauració. Aquest tram que va de Coll Saposa al Portaló és una mica dur perquè el camí és de pedra i els genolls pateixen la rudesa del descens. Ara ja quasi som al final i en pocs minuts arribem a Can Plana i d’aquí pel mateix camí que pel matí al Castell.
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Castell de Granollers (393m) 08:05h – Can Plana – Can Gelats (508m) 0:50h –Turó Rodó (860m) 2:00h – Turó d’Espinassors (886m) 2:15h -Coll Saposta (816m) 2:30h – (esmorzar 25 min) – Riera de Rocacorba (719m) – Pla de Martí (819m) 3:40h – Mare de Deu de Rocacorba (913m) 4:15h – (parada 25 min) –Taula de Pedra – Coll de Saposa (816m) 5:35h – Portaló – Can Plana – 6:35h. – Recorregut 15,18 km – Ascensió acumulada 930m.( Es una ruta una mica especial, ja que hem tingut problemes amb el GPS i no hem fet el que havíem planejat, i hem perdut temps buscant el camí).
