Vallter 2000 – Portella de Mentet – Pic de la Dona – Serra Gallinera – Coll de la serra de Caret – Refugi de l’Alemany – Jaça del Xai – Portella de Mentet – Vallter. 13 juliol 2014.
Comencem la ruta a l’aparcament de la estació d’esquí de Vallter 2000. No hi ha gaire cotxes, tot i el fet que el mes de pluges quasi diàries que portem pugui fer que la gent s’animi a caminar quan les previsions meteorològiques són favorables…
El que fem és enfilar cap a la Portella de Mentet i per això agafem el camí que surt de darrera del restaurant i que segueix el curs del torrent. Als pocs minuts, el camí travessa el torrent i un rètol ens indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona.… però nosaltres seguim les indicacions pintades a una gran pedra que ens indiquen que hem de seguir pujant per tal d’arribar a la Portella de Mentet, tot passant per la font d’en Xavier (que després de les pluges raja aigua amb ganes). Anem pujant tot seguint el torrent i en una mitja hora i sense dificultat arribem a la Portella de Mentet. Un coll amb la fita fronterera 511 on tenim una bona vista del, el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments….
Girem cap a l’oest (cap a la nostra esquerra) i comencem a ascendir fent llargues ziga-zagues. Poc a poc anem guanyant alçada i la vista sobre la vall d’Ull de Ter es va eixamplant al sud, mentre que cap al NE l’imponent massís del Canigó va guanyant protagonisme. La pujada no té cap dificultat i arribem al Pic de la Dona. A prop del cim hi ha una gran fita, però el cim està indicat molt a prop per un “paravents” de pedres. La vista és molt maca: veiem al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter. Fem la foto de grup i tot seguit agafem el camí, girem a la dreta (direcció nord) per anar per la Serra Gallinera.
Com quasi sempre en aquests cims, fa vent i quan trobem un recés d’unes roques ens parem a esmorzar. Continuem la marxa i ara el camí és molt planer. Tenim una mica de boira que ens tapa la vista i quan ens adonem ja som al Coll de la serra de Caret -indicat per un munt de pedres- on trobem el GR10. Cap a l’esquerra a Coll de Pal i a la dreta a Mentet. Resulta que alguns ens adonem ara, que tot i passar molt a prop del Puig de la Serra Gallinera, no ens hem desviat una mica per fer el cim. Veritablement la ruta anunciada no contemplava aquesta pujada (solament deia Serra Gallinera), però ens hagués agradat fer-lo.
Naturalment no reculem i després d’algunes fotos comencen la baixada cap a la vall tot agafant cap a la dreta. Seguim el GR que amb una forta baixada, primer pels prats, després per clarianes plenes de neret encara una mica florit i després pel mig de bosc de pins, ens ha de portar al fons de la Vall. En aquesta baixada tenim un petit accident en caure una de les participants i fer-se un cop molt fort al turmell que l’obligarà a anar més lent, tot i la seva voluntat de seguir el ritme normal. Tots en som conscients del dolor que li provoca i anem adaptant la marxa al seu estat. Per sort sembla que no és greu. Al llarg de tota la baixada i aprofitant els claps que ens donen els pins podem gaudir de una magnífica vista, cada cop més propera del poble de Mentet. Seguim baixant i una vegada a la vall arribem a un petit prat on hi un senyal indicador i el camí gira cap a l’esquerra en direcció a Mentet. Però nosaltres agafem el corriol que segueix a la dreta que es el que ens portarà al Refugi de l’Alemany. Des del punt on abandonem el GR es pot veure el sostre del refugi de l’Alemany i cap a ell ens dirigim.
En 10 minuts arribem al refugi que trobem envoltat en un mar de nerets florits. Es tracta d’un refugi lliure però en impecables condicions i amb un bon doll d’aigua brollant d’una mànega tot just davant la porta. Es la font de Desman. El refugi té una capacitat per a sis o vuit persones i pel que veiem al seu interior, es tracta d’un refugi utilitzat (i cuidat) freqüentment. Dins del refugi hi ha una nota, posada en temps de sequera, que indica la posició d’una altra font per si la del refugi es troba seca: “remunteu en direcció a la Portella de Mentet durant uns 300 metres fins a un lloc anomenat la Font de les Soques. La font es troba a l’oest del prat, al costat d’una gran roca coronada per una fita”.
Aquest refugi ha vingut a substituir a l’antiga Barraca dels Alemanys destruïda en un incendi a finals dels 70. La ruta també passa, com veurem més endavant, per les ruïnes d’aquest antic refugi construït durant la segona guerra mundial pels alemanys (d’aquí el nom) per mantenir un petit destacament de soldats. La vall de Mentet es coneix també amb el nom de l´Alemany. El fet li ve d’un destacament alemany que -durant la segona guerra mundial- es trobava a mig camí entre el poble i la Portella de Mentet, a la carena fronterera. El destacament havia construït una cabana amb troncs de fusta a una alçada de 2.000 metres. Sempre més ha estat la cabana de l´Alemany. Fins i tot el riu ha pres aquest nom. El destacament tenia per missió el control fronterer, tan de maquis com de soldats i espies aliats. La cabana va perdurar fins a l´any 1978, quan, accidentalment, per l’acció de dues noies belgues, es va cremar. No gaire lluny del lloc es va aixecar un refugi que porta el mateix nom, refugi de l´Alemany.
Seguim el camí de la Portella de Mentet que passa per zones de pi fins trobar una pedra on s’ha gravat la indicació que el refugi es troba a 250 metres. Aquí sortim a un prat on trobem una caseta- refugi pels pastors, acabada de construir, tota de fusta i esplèndida. Sembla una casa de muntanya.. Probablement és en aquest prat on hi ha la font de les Soques però nosaltres no la veiem. Seguint doncs les fites (i algun senyal groc) en la direcció correcta travessem una zona solcada de rierols que segurament son estacionals i que les pluges recents deuen haver fet aparèixer…
El camí torna a entrar al bosc i trobem les ruïnes de la barraca dels Alemanys. Aquí per l’esquerra ens trobem amb un camí que ve de Mentet mentre que nosaltres girem cap a la dreta, deixant les ruïnes a la nostra esquerra. No espereu trobar grans ruïnes, només queda la forma de la planta de la barraca (el terra) i una cantonera de la mateixa.
En pocs minuts arribem a una zona lleugerament lliure d’arbres anomenada la Jaça del Xai. La podem distingir per unes barraques de pedra derruïdes. Segons els mapes aquí hi ha un camí que surt a l’esquerra de pujada cap els Collets Verds per després seguir cap a la Portella de Morens. Hauríem de trobar dues fites indicadores però nosaltres no les localitzem. Seguim per tant amb la ruta actual i ens parem a dinar en una mica de clar al costat del riu. Aprofita la lesionada per posar el peu a l’aigua i podem veure com està d’inflamat el turmell i ens adonem del mal que li deu fer.
Després de aquest petit descans per dinar, reprenem la marxa i poc després el bosc ja clareja de forma més evident i ens preparem per fer el tram final fins a la Portella de Mentet que ja veiem clarament. El camí s’acosta al rierol de l’Alemany i el creuem pocs metres abans del seu naixement. Es tracta d’un brollador que surt a nivell del terra i per tant no veiem cap mena de font. Ara l’entorn està composat per una àmplia coma (la coma de la Portella) de pujada suau, el que serveix per agafar empenta per la darrera pujada.
Aquest últim tram es tracta d’un terreny composat de pedra petita i solta però que es pot fer sense problemes si mirem on posem els peus. Un cop dalt ja som a la Portella de Mentet i solament ens falta la baixada fins a l’aparcament. Encara ens queden forces i la fem força rapida i a la part final ja trepitgem una catifa d’herba per a descans dels nostres peus. Arriba també la companya lesionada, tothom li diu el que ha de fer (tots amb la millor de les intencions) però naturalment ella es la que ha de decidir que, com, quan… ho vol fer. Cuidat Cati!!!!!!!….
josep fortià
Fitxa tècnica. Guia: Josep Figuls
Sortida aparcament Vallter 2000 (2151m) 9:23h – Pic de la Dona (2699m) 1:23h – (esmorzar 25 min) – Coll de la serra de Caret (2346m) 3:17h – Refugi de l’Alemany (1975m) 4:17h – (dinar 35min) – Aparcament (2151m) 7:00h. – Distancia recorreguda 12,930 km. – Ascensió acumulada 959 m. –
