Campelles – Pla de Prats – Coma Ermada – Costa Pubilla –Coll Roig – Can Gasparó – Planoles – Serrat del Mig – Collet de la Daina – Campelles. 08 juny 2014.
Avui anem al Ripollès, una comarca no gaire coneguda per nosaltres, i ens passejarem per la Serra de Montgrony.
La serra de Montgrony, al baix Ripollès, és la continuació natural cap a l’oest de la serra Cavallera, amb muntanyes amb una altitud màxima que voreja els 2.000 metres. Està formada per un seguit de colls -verds o blancs, segons la temporada- i cims arrodonits que ofereixen una vista inacabable sobre la mateixa serra. Joan Coromines ja va establir en el ‘DECat’ que Mogrony “és la forma correcta, antiga, etimològica i encara usada en el país” i que “Montgrony no és gaire més que una alteració deguda als forasters”. El toponim Mogrony ve del llatí mucronio ‘mugró’, si bé els forasters han escampat la forma Montgrony, contaminada per la paraula mont ‘muntanya’ present en altres topònims semblants (Montserrat, Montseny, etc.). En aquest indret s’hi troba el Castell de Montgrony, de gran importància per la comarca i amb nombroses referències al mite del comte Arnau.
A l’entrada de Ribes de Freser deixem la carretera N-260 que va a Puigcerdà i trenquem cap a la dreta per la GIV-4011 que desprès d’uns deu minuts ens porta a Campelles.
El poble es troba ubicat en els extensos replans de la solana de la Serra de la Llacuna. La seva església de Sant Martí fou cedida el segle XI pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem. La primera documentació escrita de Campelles és de l’any 918 on s’esmenta el lloc de ENGELADOS (actual Engelats) dins del terme de la vila rural de CAMPILIAS. Fou possessió del comtat de la Cerdanya.
Travessem el poble i sortim per una pista que passant pel costat del cementiri ens portaria al Baell. Després de passar el pont per sobre de torrent de Prat de Jou i passada una corba molt pronunciada, deixem els cotxes. Comencem la ruta i tot seguit per la nostra dreta surt la pista i el camí que ens porta al Pla de Prats, tot passant pel Pla Baldric.
El Pla de Prats és un lloc molt bonic, amb un refugi que de lluny sembla gran i en bones condicions, però una vegada t’hi apropes descobreixes que és un niu de porqueria i deixalles. Es lliure i encara que per fora esta ben conservat, per dins i per les bretolades dels de sempre està brut i en males condicions. Allà on s’hi pot arribar en cotxe ja quasi no queda res que es conservi una mica decent.
Deixem el refugi i seguim per la pista camí que es dirigeix cap a Coll Pan. Molt a prop i només desviant-se uns quants metres, hi ha les restes de “l’avet del bac de la Berruga”, arbre monumental de 33m d’alçada i un perímetre de 3,8 m. El 1990 va ser malmès per un llamp. Ara li falta mig tronc, resta viu els primers 8 metres i resten morts i esquelètics els altres 15 metres. Ara té com hereu “l’avet del Torrent de la Font Tosca”.
Seguim el camí i un cop passat el Coll Pan, arribem a els Amorriadors. Curiosa paraula aquesta i que he buscat el seu significat. Amorriar es fer la migdiada el bestiar de llana en un lloc ombrat tenint en compte que les ovelles, a l’hora del sol, s’apleguen amb el cap ajupit o amorrat. Ja he aprés una cosa mes. En una clariana del bosc d’avets, amb una magnífica vista cap al sud ens parem a esmorzar. És un goig poder fer una queixalada en un lloc amb tanta verdor i amb la vista que tenim. Per millorar-ho encara, en Met ens porta cireres de l’Empordà que estan molt bones. Li demanem que per la propera les porti fresques. Comença a fer molta calor.
Aixequem la parada i seguint camí, tot passant per la cara sud de la Serra de Montgrony fins arribar a la font de la Coma Ermada on ens desviem ca a l’esquerra i comencem la pujada cap el Pla de Pujals, travessant la Costa dels Anyells. Un cop a dalt ens desviem una mica cap a l’esquerra per anar al cim de Coma Ermada o de Montgrony. Es un Cim envoltat de cingleres per la seva banda Sud i la resta per un ampli pla d’herba i pedra calcària. Hi ha una petita creu de ferro d’un metre d’alçada. Cim poc visitat i sense gaire interès, llevat per les seves vistes a la vall del riu Merdàs, Gombrèn i Mongrony.
Sortim en direcció nord cap a un collet per anar al Costa Pubilla que tenim a tocar. Des d’aquí es veu perfectament tot el mobiliari que hi ha al seu damunt. El Cim del Costa Pubilla o del Pla de Pujals es allargassat, pedregós, ampli, amb vèrtex geodèsic, pessebres i plaques commemoratives. No és el més alt de la serra però potser sí el més important. Des d’aquí es tenen unes vistes desconegudes dels cims de Núria, amb el pic de Dòrria en primer terme, davant del gegant Puigmal, així com el Pedraforca i el Cadí.
Deixem el cim i anem en direcció NO, per la carena cap al Roc dels Llamps, però després de poc agafem la pendent en direcció N per anar al Coll Roig. En aquest coll acaba una pista que ve del coll de Prat de Jou i Campelles i separa les valls que baixen a l’oest cap a Nevà i a l’est cap a Planoles. Passem un tros de baixada del camí al costat de una tanca pel bestiar que hi pastura i alguns arriben fins el fortí (búnker) de la Font Negra. Formava part del Centre de resistència 45 de la Línia Defensiva dels Pirineus, o Línia P. Un autèntic monument a la imbecil·litat militar, que va enterrar tres tones i mig de ciment per búnker i que mai va servit per res.
Davant nostre tenim el Cogulló que deixarem a la nostre dreta agafant el camí que ens portaria a Nevà en lloc del que va a Planoles tot i el que indica el senyal vertical que trobem al Coll. Un cop passat el Cogulló rectifiquem la ruta i tornem a agafar el camí a Planoles. Seguim el camí, passem per davant de Can Gasparò, ara casa rural i al arribar a Planoles ens trobem amb el Rigat. Aquí al costat de la riera ens parem a refrescar-nos una mica , alguns quasi es banyen i després a dinar.
Reprenem el camí, tot vorejant el poble per la seva part sud. L’orientació de Planoles dins la vall -d’oest a est- fa que tingui més llum i més hores de Sol -fins i tot a l’hivern- que les típiques valls pirinenques orientades de nord a sud. Un cop passada el mas de Cal Peixó girem cap a la dreta i tot seguit deixem la pista i agafem el camí que passant pel Serrat del Mig i pel Collet de la Daina, on tornem a trobar la pista que passant per la Feixa Llarga ens porta a Campelles. Un cop aquí els mes valents agafen el camí del Pla de Prats fins a buscar els cotxes. Agafem els vehicles i de tornada recollim als que ens esperen al poble i sense mes entrebancs agafem el camí de tornada cap a casa. Ha estat una sortida entretinguda i amb una mica de calor, però bé.
Ester Fortià Ortiz
Fitxa tècnica: Guia Josep Figuls
Sortida 9:30h. (1219m) – Refugi del Pla de Prats 0:50h. (1556m) – (esmorzar 30 min) – Font de la Coma Ermada 2:50h (1818m) – Cim de Coma Ermada 3:15h (1995m) – Puig de Costa Pubilla 3:45h (2055m) – Coll Roig 4:42h (1728m) – Can Gasparó 5:42h (1272m) – El Rigat (Planoles) 6:50h (1056m) – (dinar 50 min) – Collet de la Daina 7:00h (1201m) – Campelles 7:38h (1302m) – Fi 9:20h.
Distancia recorreguda 21,8km. – Ascensió acumulada 1221m.
