Cassà de la Selva al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. 02-març-2014.-
Avui hem canviat el lloc de sortida, ja que marxem a peu des de Cassà. Ens trobem al davant del Institut i passant per davant del Parc d’Art i els eucaliptus, agafem la pista que passa per Can Palaí. El dia es presenta molt clar , sense cap núvol i amb una temperatura molt bona. Deixem a la dreta el Puig Rodó i un cop hem passat a prop de la casa de Can Roca de Llebrers deixem la pista per la que transitàvem i agafem el corriol que ens portarà al Bugantó. Això sí, abans hem de parar a veure la Roca de les Trenta Creus. Aquesta roca, que és un bloc de gneis, està situada entre la Font de Sant Cristòfol i Llambilles, amagada al bosc en un indret pendent i inhòspit. És una pedra de mitjanes dimensions i que té gravades un nombre indeterminat de creus. N’hi ha que estan molt ben esculpides, n’hi ha de senzilles, de girades, de totes formes i grandària, amb semblança a les creus de Malta…. Els líquens han colonitzat la roca però les creus segueixen esculpides allà on algú les va esculpir. Alguns investigadors han conclòs que el significat de les creus podria tenir relació amb alguns fets ocorreguts durant les guerres dels Remences.
A partir d’aquí i per un corriol emboscat accedim a la conca del Bugantó. En arribar a la riera hi ha un plàtan molt curiós, ja que d’una base molt ampla en surten vuit troncs. Seguim per la vora del riu, ens parem a veure un cau prefabricat per conills de bosc i passant per Can Tarragona del Clot arribem a Can Tolosa del Clot, on travessem el riu i ens endinsem per una pista al costat d’uns grans camps de pomeres. Passem per la Casa Nova d’en Sitges, on ens hi acostem per veure els vedells que estan al engreix i seguim fins el final dels camps on ja entrem al bosc. Arribem al primer pas on hem de creuar el riu i en aquest encara hi ha una mica de pont i un cop passat seguim recte, deixant una pista que surt cap a la nostra esquerra. Anem seguint el camí, que passa per la vora dreta del riu fins arribar a una clariana on s’ajunta amb la pista que ve de Can Merla. Aquí agafem cap a l’esquerra, segurament aquest és el tram de pujada més forta, i passant per Cal Barrombo, arribem a l’Ermita de Sant Mateu de Montnegre on aprofitem per esmorzar. L’ermita conserva les restes d’un primer edifici d’una sola nau construït a inicis del segle XI. A migdia de l’església es troba el cementiri separat per una tanca. A la fi del segle X dos testaments esmenten béns situats al terme de Montenigro, nom derivat del color fosc de les fulles dels arbres mes corrents, suros i alzines.
Seguim la carretera asfaltada fins a trobar la que puja des de Quart i anem uns metres en direcció a Montnegre fins a trobar a la nostra esquerra la pista que va als Àngels. Després d’uns 15 minuts trobem el camí que ens porta a Ca n’Estivalca. Estivalca, segons antigues mencions del mas com “Tibalga” “Artibalca”, podria ser un derivat d’”artiga”, tros de bosc cremat per ser conreat. Ara tot és baixada fins arribar a la casa, que està en molt bones condicions i a la que deuen visitar en freqüència els seus propietaris en vista de la pila de llenya que hi ha al davant. Des de aquí es pot veure el Santuari dels Àngels. Vista la casa, ens dirigim a Can Salgueda per uns camins molt frondosos i que en alguns trams ens fan recordar una mica les sortides per la Garrotxa. Passem per la casa vella de Can Salgueda i després comencem a pujar fins a passar per Can Salgueda Nou. Salgueda pot ser una variant de “auleda”, bosc d’alzines amb article salat aglutinat. Seguim el camí que ens apropa molt a la pista però abans d’arribar-hi trenquem a la dreta per un de força dissimulat que seguim una estona i que també, mes endavant, ens porta a la pista. La seguim durant uns metres i al primer camí que trobem que baixa per la nostra dreta ens endinsem pel bosc fins que ens porta a Can Bertran.
Curiós el que trobem aquí: Una casa grandiosa, en estat de restauració, tota de pedra i que la obra està completament aturada i ja comença el seu desmantellament. Les primeres notícies sobre el mas Bertran el situen en el possible veïnat de Preses el 1341. Can Bertran està dotada de torre de defensa. Ens els anys de màxima esplendor va lluir finestrals gòtics. Quan va ser abandonada els van espoliar i, recentment, en la seva restauració, s’hi han posat un altre cop unes finestres que imiten les gòtiques d’antany. La casa disposava de tres cuines, dos forns de pa, estables… En la seva millor època hi van viure una vintena de persones, entre criats, mossos, masovers i amos. Prop del mas hi passa el límit del terme municipal de Quart, que ve del camp dels Vents i es dirigeix al Rissec. Des del 1991 la casa era desocupada.
De Can Bertran sortim de pujada fins arribar a la Casa Nova on tornem a trobar la pista que ens acaba de portar a la carretera dels Àngels. La travessem i ja som al Surolí, on hi havia un suro molt gros del que ja no en queda res, però si la llegenda que diu: La creença ens parla d’un romeu solter, si aconseguia que una pedreta llençada a la surera restés penjada, es casaria aquell any, a la segona, al cap de dos anys i així successivament. El desengany venia quan no se n’hi quedava cap! Una altre versió deia que si quedaven penjades tres pedres seguides al Surolí, aquell any esdevenia un any de bona sort.
Ara ja amb una petita empenta i passant per la Font dels Quatre Màrtirs arribem al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Ofereix unes magnifiques vistes de totes les comarques gironines: el massís de les Gavarres, la Costa Brava, la plana del Baix Empordà, l’Alt Empordà, la serra de Roda, les Alberes, la Garrotxa i la plana de la Selva, tot emmarcat pel mar, els Pirineus, el Montseny i les Guilleries. La tradició afirma que a l’antiguitat havia estat un indret de culte de la gran mare Cibele, que hauria donat nom al veí poble de Madremanya. Matre Magna en llatí. Durant la guerra del francès el Santuari va patir la seva destrucció més important. Va ser incendiat pels francesos després de una cruenta batalla amb el sometent local. Durant la guerra civil la imatge va ser destruïda i el santuari va esdevenir un centre de recuperació de ferits. El 8 d’agost de 1958 hi va tenir lloc el casament de la Gala i en Dalí.
Després de dinar ben còmodes en un dels bancs i taula preparats per el pic-nic tornem agafar la marxa i ara sí que tornarem fins Sant Mateu per la pista, fins a trobar un trencant en pujada, assenyalat amb dos barres metàl·liques i un senyal vermell, que ens portarà a Can Vinyoles Vell , altrament dit Can Vinyoles d’Amont, que és una de les masies més antigues d’aquesta zona. Ara només en queda la runa i algun tros de paret. La seva història no sabem on es remunta, però a l’any 1448 va passar a ser de la família Vinyoles. La porta d’entrada era feta d’unes dovelles petites que feien forma d’arc de mig punt. Ara fa uns deu anys però, els van espoliar, perdent així, l’única mostra que la diferenciava de les altres runes del poble. A la porta d’entrada hi va haver penjada la pota de l’últim llop que es va caçar a les Gavarres. D’això també ja fa molt de temps…
Passem per la Colònia Vinyoles i sortim a Can Torras i al davant ja tenim la pista que agafem de baixada, que passant per mas Gelats , el Pou del Llop ens deixarà a Can Morell, després de travessar el Bugantó pel Pas de les Roques. En aquest mas encara es conserva un placa molt curiosa en el seu escrit: “VEINNAT DE SANT CRISTOBAL” (catanyol, potser?). D’aquí ens anem a Cal Nino i després a la carretera de Sant Cristòfol a Santa Pellaia i baixem per un corriol fins la Casa Nova d’en Frigola. Pugem als camps de Matamala, que deixem al final de la recta i ens tornem a posar a bosc per travessar la riera de Can Matabous. Ara de pujada, anem a sortir a sobre Can Vall Llovera i tot seguit a la urbanització del Vi Novell que és on hem començat aquesta caminada.
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Sortida de Cassà 7:50h.- Can Palaí – Roca de les Trenta Creus (174m) 0.57h – Can Tolosà del Clot (123m) 1.22h – Casa Nova d’en Sitjes – Pas de les Roques – Cal Barrombo (280m) 2.25h – Ermita de Sant Mateu de Montnegre (361m) 2:46h – (esmorzar 20 min) – Ca n’Estivalca (342m) 3:38h – Can Salgueda Nou (353m) 4.25h – Can Bertran (341m) 5:07h – (a la casa 26min) – Casa Nova – Els Àngels (485m) 6:12h – (dinar 54 min)- Can Vinyoles Vell – Can Torras (369m) 8:26h – Mas Gelats – Mas Morell (154m) 9:29h – Cal Nino (177m) 9:54h – Casa Nova d’en Frigola (153m) 10:20h – Can Biosca – Can Vall-llovera (164m) 10:44h- Final a Vi Novell (143m) 10:48h.
Real caminat 9h. – Moltes parades tècniques pel camí – Distancia recorreguda 37,10 Km – Ascensió acumulada 850m –
