Plansesilles – Cingle de les Gralles – Sant Marc – Talaixà – Palanca del Samsó.
09 juny 2013.
L’Alta Garrotxa és terra aspre i feréstega on nombroses espècies vegetals arrelen amb força als indrets més insospitats i enclotats. Però no tot són cingles paorosos, clots escarpats i congostos en aquesta contrada. Entre les poblacions de Beget i Oix, els cingles donen pas a un bonic pla entre muntanyes i la riera de Beget; és el Pla de Plansesilles. Es on començarem la caminada d’avui. Per arribar-hi (amb TT) passem per Oix cap el Grau d’Escales i ens endinsem a la Vall d’Hortmoier. Abans d’acabar la pista, que està tancada amb un cadenat, ens disposem a començar la excursió. El primer que ens trobem es amb la necessitat de creuar la riera, i com aquest maig ha estat molt plujós hem hagut de fer una variada sort de possibilitats per creuar. Des de els que han passat asseguts sobre el tronc d’un arbre caigut, als que saltant sobre les branques han arribat a l’altra riba, fins els mes tranquils que han optat per descalçar-se i fer la travessa el més segura possible. Tot seguit entrem al pla herbat de Plansesilles ornat amb roures centenaris. En aquest pla és on hi ha dos dels exemplars de roure pènol (Quercus robur) més importants del país: els roures d’Hortmoier. Podem dir que les seves colossals dimensions són 27 m i 30 m d’alçària respectivament i de capçada mitjana 28,6 m i 31 m. La seva antiguitat es calcula com a mínim en 450 anys. Realment són una de les joies del parc de l’Alta Garrotxa.
L’expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta, va fer necessària la promulgació d’una reial ordre que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius navegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien talar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa. Posteriors disposicions, ja al segle XX, sobre els arbres que, per la seva grandària o singularitat, han estat qualificats de monumentals, han fet arribar fins als nostres dies aquests exemplars tan admirats.
En un extrem del pla hi ha l’esglesiola de Sant Miquel d’Hortmoier. És esmentada ja el 977 ( horto Moderi horto Modario), en un document en què Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona, la deixà en testament al monestir de Cuixà, si bé hem d’esperar fins el segle XII per trobar una referència al temple parroquial d’Hortmoier. És un petit edifici del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb un absis rodó i un campanar d’espadanya. El temple està format per una sola nau rectangular, força estreta, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada.
Ara el camí s’enfila per darrera de l’església i comença a pujar de valent. Es un itinerari preciós amb diversos desnivells per tal de superar diversos graus i cingleres. De primer puja de manera continuada, per després baixar i tornar a pujar fortament. En un punt cal travessar una torrentera i cal estar alerta d’anar seguint els senyals. La pujada és dura, però la vista és magnífica, i és que l’Alta Garrotxa ja ho té això. Sempre dic que aquesta zona es un regal pels ulls. Seguim fins arribar a sota el Cingle de les Gralles, on ens parem a esmorzar. D’aquí teníem previst anar a la Font del Soms, però una distracció ens ha fet passar el trencant i ja hem decidit seguir pel Torrent del Toll i el Clot de Cal Belitre fins el Pujant de la Soca que tot passant al Pla de la Vaca ens portarà a sota el Puig de les Bruixes. Aquí trobem el camí que ve de la Bassa de Monars, sota el Comanegre, i agafem cap el Sant Marc. El temps esta molt insegur i amenaça de fotre’ns un ruixat. És per això que decidim anar lleugers i no parar per fer els cims de Les Bruixes i el de Sant Marc. Un altre dia ja vindrem a fer-los. Anem de dret cap el Coll de l’Arç on ens parem a dinar. Algú aprofita el temps per recollir cama-secs. La parada és curta perquè ens comença a ploure i ja anem tirant cap a la tornada. Anem baixant pels diferents Plans, el Pla Llarg, el Pla Magre,i el Pla de la Quera i pel pujant del Llop, que ara es baixant, i desprès de les ruïnes de el Cortal, pel Pas del Cavall arribem a Talaixà. Aquí fem una cura d’urgència al genoll d’en Figuls que ha patinat amb unes roques molles per la pluja i ja agafem el camí que passant per el Vaquer ens portarà a la Palanca del Samsó i d’aquí al final de la ruta en un prat on si troba un cobert amb taules i bancs, bastant ben conservat. La pluja ens ha respectat molt i al arribar torna a lluir el sol per deixar-nos tornar a gaudir, abans de marxar, d’aquest magnífic paisatge.
Agafem els cotxes i en tornar a passar per Oix ens fixem en el seu Castell. És un edifici del segle xv, construït damunt una antiga fortalesa militar. Té planta quadrada i s’organitza al voltant d’un pati central gòtic. Sorprenen les nombroses espitlleres obertes en els seus murs. Potser responen a la por dels Baturell a tornar a patir un atac com el que va provocar el seu trasllat fins aquesta fortalesa. Destaca el gran finestral gòtic trilobulat del mur sud.
S’explica que l’any 1462 el Castell de Bestracà va ser atacat pels remences – curiosament la crònica està en llengua castellana – : “no habiendo querido Berenguer de Barutell soltar a un remensa que tenia preso por no haber querido pagar las tasas, los remensas lo sitian en su castillo de Bestracà, lo toman a fuerza de armas u ponen en la prisión del castillo en lugar del remensa a Berenguer de Barutell con una cadena al cuello y, penetrando en el dormitorio de su senyora, la amenazan y la hacen salir del castillo junto con sus hijos, saqueándolo y llevándose ropa y otros objetos”. Es creu que després, la família Barutell decidí traslladar a Oix la seva residència, tant per qüestions de seguretat , com perquè les condicions de vida no eren tan feixugues.
No gaire lluny del castell hi ha el pont romànic, que es creu que el va fer construir el senyor del castell perquè un dia que havia d’anar a exercir el dret de cuixa no va poder creuar la riera i, enutjat, va fer edificar aquest pas. Això mateix he llegit del Pont d’en Valenti, fet construir pel Senyor de La Quera. Si és veritat, devien anar molt eixarreïts els senyors de l’època!!.
Salut i muntanya!!
josep fortià
Fitxa Tecnica – Guia: Josep Figuls.
Plansesilles (395m) – Roures del Rei (407m) 0:28h – Sant Miquel d’Hortmoier (432m) 0:36h – Cingle de les Gralles (717m) 1:45h – (esmorzar 0:20h) – Pujant de la Soca (1011m) 3:11h – Pla de la Vaca (1114m) 3:38h – Coll de l’Arç (1272m) 4:35h – (dinar 0:35h) – Pla Magre (1249m) 5:23h – Pas de Cavall (970m) 6:00h – Talaixà (783m) 6:30h – El Vaquer (627m) 7:04h – Palanca del Samsó (390m) 7:45h – Final (395m) 8:03h.
Distancia recorreguda: 17,9km. – Ascensió acumulada: 1103m.
