Sant Pau de Segúries – Via Romana de Capsacosta – Pas dels Traginers – Sant Martí del Clot – Hostal de la Vall del Bac – Mare de Deu del Àngels de Llongarriu – Serra de Malforat – Sant Pau Vell. – 21 d’abril 2013
Al fons de la serra de Malforat, on la Vall de Bianya tanca les seves portes per deixar pas a les valls del Ripollès, s’hi ubica en mig del bosc una bonica reminiscència del passat; La Via Annia. Antiga via romana, que era un ramal de la famosa Via Augusta, que naixia a Figueres, entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s’enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d’Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l’esmentada via principal. La Via romana del Capsacosta és una autèntica obra d’enginyeria d’importància monumental i un testimoni excepcional d’un període històric de gran transcendència pel nostre país.
Històricament aquesta Via ha estat de gran utilitat per a la zona, tant socialment (per comunicar-la amb la resta del país) com econòmicament. De fet, permetia el transport dels minerals extrets a les mines dels Pirineus, els quals anaven directes al port mediterrani d’Emporion i al mercat de Gerunda. El seu traçat serpentejant i sobre sòlides plataformes, per salvar el gran pendent del terreny, els murs, guarda-rodes, desguassos d’aigua i tota la resta d’altres elements de la Via romana del Capsacosta posen de manifest l’extraordinari treball de construcció realitzat uns dos-mil anys enrere.
Avui ens convertirem en manaies per una estona. Anirem per aquesta Via Romana des de Sant Pau de Segúries fins el pas dels Traginers i completarem amb un recorregut fins a l’Hostal de la Vall del Bac i amb retorn a Sant Pau per Llongarriu i per la Serra de Malforat. Un barret de clergue i una calavera. I una inscripció: “Jo era com tu i tu seràs com jo.” Una mica tètric, de fet, però ben real. És la làpida mortuòria d’un capellà, transformada ara en un pilar de l’entrada del cementiri de Sant Pau Vell, al costat de l’església des de on comencem la caminada. Després de travessar la carretera de Capsacosta trobem la primera fita indicadora. Anem seguint el camí que és ample i en molt bon estat. Passem per la Font de l’Arç, per Cap Sacosta i tot seguit trobem una roda de molí a mig tallar al costat de la via. Molt a prop arribem a una corba on hi ha una plataforma de pedra, anomenada la Trona. Sembla feta per posar-hi un urbano tal i com estaven en els anys 50 a les cruïlles de carrers.
A totes les corbes molt pronunciades hi ha un a placeta que era per facilitar la girada dels carros. En el paviment de vegades es tallaven unes roderes, per facilitar el rodament dels carros i altres vehicles perquè així no sortissin del camí. Arribem a la carretera de Capsacosta, la travessem i trobem tot seguit les ruïnes de Cal Ferrer. Aquesta construcció possiblement va funcionar durant temps com hostal i a finals del segle XVIII es convertí en ferreria. Ara estem molt a prop de Sant Salvador de Vianya. Anem seguint i tornem a travessar la carretera per Hostalets de Capsacosta i arribem a l’Oratori de Sant Josep. Seguint la via, després de travessar la riera de Sant Salvador arribem a La Pineda, una casa en molt bon estat amb una magnifica era al davant i aquí esmorzem. Continuem el camí fins arribar al Pas dels Traginers on s’acaba, o comença, aquest tram conegut de la via romana. Travessem la carretera per darrera el Mas La Coromina que és una masia de principis del segle XX. A les façanes, podem veure-hi una barreja d’estils arquitectònics, àrab, rus, xinès, així com una porta d’estil típicament gaudinià.
Tot seguit arribem l’ermita de Sant Martí del Clot que està situada damunt un petit turó d’un dels estreps de la muntanya. El nom antic d’aquesta església parroquial és Sant Martí de Tornadissa. Se’n tenen notícies des del segle XIII i se sap que va quedar greument malmesa pels terratrèmols del segle XV. A la porta d’entrada hi ha gravada una inscripció que parla de la reconstrucció que calgué fer de l’edifici. L’any 1936 l’església va ser incendiada. Després de 1939, per tapar les pedres ennegrides, tot l’interior del temple va ser enlluït.
A partir d’aquí i fins arribar al Coll de Barcadura la pujada és forta i ens fa treure una mica la mandra que hem agafat en un camí tan plàcid com ha sigut fins ara. Arribats al Coll comencem a baixar fins arribar a l’Hostal de la Vall del Bac. Aquest centenari edifici, és segons es diu, un dels hostals més antics de Catalunya. El seu emplaçament era idoni perquè està al bell mig de la ruta habitual de començaments de segle XX per anar d’Olot a Camprodon i a l’inrevés. Davant de l’Hostal hi ha una font que aprofitem per omplir les cantimplores i mullar una mica el ganyot. Ara anem cap a Llongarriu i ens parem a dinar a l’ermita de la Mare de Deu dels Àngels de Llongarriu. És una església romànica del segle XII, d’una sola nau i campanar d’espadanya de dos ulls damunt la porta d’accés. La primera notícia de l’església és de l’any 1066, sota el nom de Santa Maria de la Cod. Havia tingut a l’altar major un retaule representant la mare de Déu dels Àngels que, segons la família Llongarriu, va ser cremat l’any 1936. Els terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent necessària una restauració que va durar anys.
Seguim pel GR 1, rodejant el Gra de Fajol i passant pel Clot de l’Home, fins arribar prop del trencant de St. Feliu del Bac on el deixem i agafem el camí que va per l’esquerra i que passant per el Diumal ens tornarà a Sant Pau. Aquest tram de camí es fa una mica pesat, quasi tot és per pista, encara que avui podem gaudir de les diferents tonalitats de verds que tenen les fulles dels faigs que ara estan brotant. Abans d’arribar-hi podem contemplar l’impressionant mas de Cal Mariner. Aquest mas té una llegenda de la qual va ser transmissor Mossèn Cinto Verdaguer. Suposo que molts ja la coneixeu, però amb ve de gust recordar-la:
“Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per gaudir les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem, i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell. Era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac, però quan va veure l’aigua del llac, va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de Nadal i va decidir parar-se a Besalú. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.
Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del triai. Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí. I va arribar a Sant Pau de Segúries. Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn. I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure. La masia s’anomena: El mariner de Sant Pau.”
Josep Fortià
Fitxa tècnica:
Guia Josep Fíguls
Sant Pau Vell (894m) – Cal Ferrrer (741m) 1:06h – Oratori Sant Josep (556m) – 1:49h – La Pineda (439m) 2:13h – esmorzar (0:27h) – Pas dels Traginers (418m) 2.54h – Sant Martí del Clot (459m) 3:12h – Coll de Barcadura (882m) 4:20h – Hostal de la Vall del Bac (579m) 5:20h – Mare de Deu dels Àngels de Llongarriu (686m) 5:50h – dinar (0.30h) – El Diumal (832m) 7:59h – San Pau 8.21h.
Distancia recorreguda 24,5 km – Ascensió acumulada 825 m.
